Rellotge de sol de Cal Fèlix
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un rellotge de sol esgrafiat a la façana principal de Cal Fèlix, el número 84 del carrer del Pi. Ubicat a una alçada bastant important per les característiques del carrer, es troba gairebé sota la crugia de la teulada, en un segon pis. El rellotge és quadrangular amb les línies horàries de 6 del matí a les 5 de la tarda pintades amb color negre/marró sobre fons cru però sense cap numeració de les hores. També té assenyalades amb línies més curtes 2/4 de 7, 2/4 de 9, 2/4 de 4 i 2/4 de 5.
El pol és una semicircumferència d'on surt el gnòmon que és una vareta metàl·lica. El perfil del quadrat està marcat també amb pintura negre/marró.
Segons una fotografia de l'any 2006 de la web de la Societat Catalana de Gnomònica, abans de la restauració de la façana actual, s'observa un rellotge completament desdibuixat en una paret de fons blanc, en el que s'aprecien les línies amb dificultat i sense gnòmon.
Història
El rellotge probablement està associat a la construcció de can Fèlix, amb una cronologia de l’habitatge que les característiques arquitectòniques ens situa clarament a un edifici anterior al segle XX. A més a més, podem observar una placa ceràmica del "partido de S. Felio de Llobregat" característica de la segona meitat de segle XIX, malgrat que l’edifici pugui probablement anterior. Cal tenir present que el carrer és dels més antics del poble, sent cal Fèlix una de les cases més grosses del carrer, i possiblement també de les més antigues.
L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.
El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (2004). "Un carrer amb molta història". Programa Festa Major 2004, pp. 74-75.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
