Torre Ràfols
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La torre, de planta en T i aïllada, està situada enmig d'un pati tancat per un mur, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida de primer terç del segle XX.
L'estructura consta de planta baixa, i dos pisos, amb una coberta a quatre vents de teula ceràmica. L'edifici disposa d'un terrat balustrat, grans finestrals quadrangulars i tres finestres geminades amb arc de mig punt. El pati de grans dimensions disposa de diferents espais i una gran pèrgola, pràcticament tot envoltat amb una barrera abundant de vegetació.
Un element característic de la casa i que està en clar retrocés al poble, i que ha estat associat generalment a un entorn selecte, és la presència de palmeres en els jardins de les torres o en el mateix jardí industrial de La Gelidense, per exemple.
Història
Construïda l'any 1926, la Torre Ràfols, és una torre més de l'expansió de les torres d'estiueig pròximes a l'emblemàtica avinguda Colomer, ja ubicades l'actual avinguda de les Corts Catalanes. Moltes d'aquestes torres d'estiueig, com explica Rosselló (2014) van ser construïdes per l'empresa Colomer i Xandri. Algunes com altres com la Torre Ràfols van ser la Torre Berini (1930), Pelayo Rubió (1934), Raurich (1935), i les dues torres d'Azara (1935), conegudes com Las Marquesitas.
Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com el Paleta Nou. El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials. Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri.
Bibliografia
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROSSELLÓ, Joan (2014). "Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)". Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.
