Torre del carrer Montserrat,10
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La torre, de planta quadrangular i aïllada, està situada al límit de l'alineament del carrer i al costat d'un gran pati tancat per un mur que fa cantonada a tota l'illa i per tres de les quatre façanes de la torre, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida del primer terç del segle XX. L'estructura consta de planta baixa, pis i golfes, amb una coberta a doble vessant de teula ceràmica, de la qual sobresurten els caps de biga de fusta, perpendiculars a la façana principal, orientada a l'oest cap al carrer Montserrat.
La façana principal disposa d'una porta central flanquejada per dos grans finestrals rectangulars amb reixa de forja. A sobre, un gran balcó corregut amb un eixamplament central en punt rodó i barana de forja és accessible per tres sortides, totes elles amb porticons de fusta. Finalment, sota el carener, es troba una finestra rectangular amb barana balustrada. Per embellir l'edifici, presenta a les cantonades un ressalt que simula pedres cantoneres.
Pel costat més alt del carrer, disposa d'un accés al pati amb dos pilarets i doble porta. La resta del perímetre està tancat amb un mur d'obra esgraonat per salvar el desnivell. A la cantonada amb el carrer Lluís Guarro, es presenta un portal per vianants de forja amb doble fulla. A la part posterior, s'hi ha adossat un cos d'època contemporània sense rellevància arquitectònica.
Història
Segons l’estudi de l’evolució urbana de Rosselló (RIUS, 2011), es contextualitza la construcció d'aquest conjunt de torres dins del creixement urbà que va tenir lloc a la dècada dels anys 1920.
L'establiment del carrer Lluís Guarro i els seus carrers perpendiculars com el carrer Montserrat va ser un projecte pensat com una operació en favor de la captació de l'estiueig local mitjançant un eixample urbà que va coincidir cronològicament amb la creació de l'emblemàtica avinguda Colomer.
Aquests carrers, situats en els terrenys de la casa Altimires, van començar a ser desenvolupats a partir de 1924, configurant un eixample que, entre 1925 i 1927, va veure l'emergència de diverses torres d'estiueig, totes elles d'estil noucentista, tot i que va ser un projecte de menor envergadura que a l'avinguda.
Bibliografia
ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
