Vilaseïna
Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Esteve de Granollers
    Emplaçament
    A 1050 metres per camí rural de la carretera C-17, punt quilomètric 66'100

    Coordenades:

    41.98052
    2.2446
    437420
    4647889
    Número de fitxa
    08100 - 142
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Una part de la teulada es troba aterrada i els murs de tàpia presenten esquerdes.
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref.Cad: 08099A01000020
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte

    Vilaseïna es troba situada al sud-est del mas Sant Pau i a l'est dels Felius i la carretera C-17, als peus del petit serrat de Sant Pau.
    Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat a l'oest i diverses estructures adossades al voltant, la major part de les quals en runes. Està bastida amb murs de tàpia, amb parts de maçoneria de pedra a la base i les cantonades. En algunes parts queden restes d'arrebossat. La teulada, parcialment aterrada, és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
    La façana principal, orientada al sud, forma un queixal a causa del volum adossat a l'oest. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra, i al primer pis dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada.
    Les tres façanes restants contenen diverses estructures adossades, la majoria aterrades i algunes finestres emmarcades amb obra vista. Les cantonades de l'edifici a l'extrem nord són d'obra vista.

    Vilaseïna es troba documentada l'any 992, quan Sunifred, Guindeberga i Bonfil van vendre a Recosind un alou format per cases i terres a l'apèndix del castell de Gurb, a la vil·la de Sesnan. L'any 1324 conta com a mas depenent de la jurisdicció eclesiàstica del monestir de Sant Pere de Caserres. Es torna a trobar documentat en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1656, 1661, 1719 i 1738.

    AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.
    ORDEIG MATA, Ramon (1982). "Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval". dins revista Ausa, vol X. 1982.