Utgés
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, emplaçada al cim d'un turonet dominant sobre una vall en la qual conflueixen diversos torrents que configuren la riera anomenada la Rasa d'Utgés. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, amb un gran cobert adossat a ponent. Constava de planta baixa més un pis. Se'n conserven els murs perimetrals i les parets mestres fins a una alçada molt desigual, enmig d'un munt d'enderrocs i en estat força precari. La façana principal devia ser la del sud-oest, que és la que es troba més esfondrada. Els murs, a pedra vista, són fets amb un parament de força qualitat format per petits carreus més o menys escairats. L'interior de la casa s'estructura en tres crugies. La del costat de llevant conserva dos arcs apuntats diafragmàtics que devien correspondre al celler. Un dels murs interiors conserva al nivell del primer pis dues portes emmarcades amb carreus motllurats, un indicador que es tractava d'un mas benestant. Al mur posterior hi ha un possible portal adovellat a la planta baixa i un altre portal motllurat al primer pis. La casa tenia el camí d'accés per la banda de migdia i donava a una era davantera protegida per un marge de pedra seca.
Història
D'aquest mas probablement originat en època medieval en coneixem notícia de la segona meitat del segle XVII, quan era un dels principals masos de Castelltallat, el segon en l'aportació que feia per pagar la cera de la parròquia, amb 16 lliures. En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona consta que el propietari era Maurici Otgés, que tenia també part del mas Tornamira. El cens que pagava era de 21 sous barcelonesos i 8 punyeres de civada pagadores per la Mare de Déu d'Agost, a més dels carnelatges corresponents. El mas Utgés encara consta en un llista de cases de Castelltallat de l'any 1819. Els anys 1940 i 1950 les mines de lignit d'Utgés, prop del mas, eren de les més importants de la zona. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Prop de les mines hi havia la font i viver d'Utgés, on diverses cases hi tenien hort. Fins que va arribar l'aigua a Castelltallat era un lloc on els veïns n'hi anaven a buscar.
Bibliografia
AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 27, 36, 43, 64, 96, 128, 129, 161, 163.
AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona.
GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 176).
