Mines d'Utgés
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antigues mines de lignit que, en aquesta zona, incloïen quatre o cinc boques en punts propers. La mina principal i més ben conservada de totes les que es troben a Castelltallat és la que es situa en una petita esplanada prop d'una confluència de diversos camins. La mina s'endinsa sota la roca d'una cinglera en una cavitat que permet entrar-hi, d'uns 5 m d'ample i una fondària considerable però força baixa. Pocs metres a l'oest hi ha la coneguda Barraca del Méndez, ara completament coberta per la vegetació. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom. Una altra boca d'aquestes mines encara visible es troba 60 m a l'oest, al marge nord del camí (coordenades UTM ETRS89 384023; 4629618). En aquest cas només se'n pot veure un petit forat sota la roca, amb esllavissades que en dificulten el pas.
Hi ha un plafó informatiu col·locat pel PEIN Serra de Castelltallat
Història
Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de Milhomes o de Reguant,, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines.
Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Prop de les mines d'Utgés hi havia la bassa amb el mateix nom, on diverses cases hi tenien hort. Fins que va arribar l'aigua a Castelltallat era un lloc on els veïns n'hi anaven a buscar.
Bibliografia
AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37.
