Talla de la Mare de Déu dels Munts
Sant Agustí de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La imatge de la Mare de Déu dels Munts (1200-1300), ubicada dins el santuari al que dóna nom, és una talla exempta de fusta, pigments emulsionats, pa d'or, guix, pedreria i metall realitzada amb les tècniques de talla, policromia i fosa. És una imatge de la Verge amb el Nen, d'estil romànic tardà. La talla mostra la verge asseguda en un tron cúbic daurat de pilars balustrats, en postura i rostre hieràtic. La vestimenta esculpida consta de vestit marró, capa blava i daurada, i mantellina beige; al coll del vestit hi ha inscrustada una pedra verda. La Verge sosté amb la mà dreta una bola, mentre la mà esquerra reposa sobre l'espatlla del Nen. Porta com a complements una corona reial i nimbe calat, de metall, i unes arracades. El Nen, assegut al centre de la falda de la Verge, porta vestit i túnica de diferents tons verds. Al coll del vestit hi ha una pedra vermella incrustada. El Nen sosté amb la mà esquerra un llibre amb la inscripció "Ave Maria", mentre beneeix amb la mà dreta. Porta corona reial, de metall. Les mides de la talla són 105 cm. d'alçada, 39 d'amplada i 30 de gruix. (FONT; 1995)
Popularment es diu que les imatges del santuari de la Quar i la dels Munts es veuen l'una a l'altra a través dels rossetons dels respectius santuaris. La fotografia 1 ha estat extreta del llibre de F. Soldevila "Els 8 retaules de l'església de Sant Boi".
Història
La talla ha patit moltes modificacions al llarg dels anys: entre els segles XVIII i XIX se la mutilà per adaptar-la a la vestimenta que en aquelles èpoques es portaven. El 1926 es procedí a realitzar una restauració-reconstrucció a fons, retornant a la imatge sense vestir. Acabada la guerra, vers 1939 es restaurà de nou per refer-la dels desperfectes ocasionats per la conservació deficient durant la Guerra. (FONT; 1995) A més d'estar amagada durant la Guerra Civíl, ja durant la Guerra dels Set Anys la imatge s'havia salvat, baixant-la al temple parroquial de Sant Boi, on encara l'hi tenen gran devoció i des d'on hi ha caminet directe per arribar-hi.(SERRA; 2000)
Bibliografia
FONT, D. Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. Núm. 9300 SERRA, R. Comarques i subcomarques de Catalunya. Osona. Editat per Ricard Serra, 2000. YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990
