El retaule de l'altar major del Santuari de la Mare de Déu dels Munts, d'estil neoclàssic, té per estructura principal un petit temple quadrangular amb tres columnes estriades que encabeix la imatge de la Mare de Déu, amb la imatge de Sant Joan Baptista, compatró de l'església, a sobre. S'hi pot accedir per una escaleta que, des de cada banda, facilita el trànsit de devots i el besamans marià. A les parts laterals del retaule hi ha uns plafons esculturals de baix i alt relleu que escenifiquen alguns moments de la vida de Maria. (MASRAMON; 1990) Aquests plafons, emmarcats amb un gruixut marc daurat amb relleus vegetals i un querubí gran esculpit al centre de la part superior, estan repartits a banda i banda de l'altar major i tenen un grau de relleu que varia entre el simple volum i el relleu pràcticament exempt. En la part esquerra hi trobem els relleu d'un dominic predicant davant d'una senyora agenollada, un mercader i altra gent; a continuació trobem el relleu que representa la fugida d'Egipte, amb Josep i Maria, el Nen i l'ase travessant el desert; al seu costat, el relleu representant l'adoració del tres reis d'orient, amb Maria, Josep (amb la vara florida) i el Nen sota un portal de pedra, amb l'estrella, els patges i dos cavalls. A la part dreta hi ha 3 plafons més. D'esquerra a dreta trobem les esposalles de Josep i Maria, davant d'un sacerdot mitrat, en d'interior d'una església; al seu costat, el relleu del somni de Josep, on trobem Josep estirat al terra d'un bosc, al costat de la senalla d'eines. Un àngel, vestit, se li dirigeix, mentre l'esperit Sant presideix l'escena. L'últim plafó no és bíblic: en ell veiem un franciscà (Sant Antoni?) en dues escenes diferents: en una finestra, amb la aparició de la Verge i a la porta d'una església, davant de dos feligresos que li requereixen l'atenció. (FONT; 1995)
