Sínia de Casanoves Sant Salvador de Guardiola

Bages
Prop de la masia de Casanoves
Carretera vella d'Igualada (C-37 z) al km. 87,4 camí en direcció W i després N, uns 2 km.
329

Coordenades:

41.69675
1.76405
397156
4616846
08098-308
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
XX
Regular
El mecanisme de la sínia es conserva pràcticament intacte. L'entorn es troba abandonat i la sínia coberta per la vegetació.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08097A001000710000ET
Jordi Piñero Subirana

Sínia de tracció animal del tipus que funciona amb pistons, la qual ha conservat tot el seu mecanisme pràcticament intacte. Està situada uns 60 metres a l'est de la masia de Casanoves, vora el torrent de la Fessona, en un lloc on hi ha un pou on hi neix l'aigua. El pou té un brocal cilíndric de pedra, amb una obertura rectangular tancada actualment amb un porticó metàl·lic. El mecanisme de la sínia es troba a pocs metres del pou, junt amb l'arbre i la barra horitzontal de ferro a la qual anava lligat l'animal que donava voltes. L'arbre està fixat sobre un pedestal cúbic de pedra i, al costat mateix de l'eix, hi ha les diferents rodes amb engranatges que transformaven el moviment circular horitzontal en moviment circular vertical. Aquest moviment feia moure una biela, que està fixada a un lateral del pedestal, el qual activava un pistó que feia bombejar l'aigua del pou a través d'un tub soterrat. Del pou l'aigua sortia canalitzada per una canonada fins a un dipòsit circular de formigó que es troba uns 40 metres al sud, al costat del camí. Des d'aquest dipòsit l'aigua era canalitzada cap a la masia de Casanoves. La sínia de pistons es va generalitzar ja entrat el segle XX i va substituir la sínia de taps. Aquesta, al seu torn, havia substituït la sínia de catúfols; totes eren activades mitjançant tracció animal.

Inscripció al dipòsit de formigó: Any 1928 JOR / JC.
Informació oral facilitada per Josep Cots.

No tenim notícies històriques sobre l'origen de la masia de Casanoves que, a jutjar per la seva tipologia constructiva, no sembla gaire antiga, almenys en la part més visible: probablement de finals del segle XVIII o principis del XIX. Ja al segle XX els propietaris eren els Oms, de la Torre de l'Om de Salelles. L'any 1923 hi va entrar com a masover l'avi de Josep Cots. La família Cots va habitar el mas fins els volts de 1980. L'any 1928 l'aleshores propietari Josep Oms i Rovís va fer construir la sínia, sembla que en el lloc on ja hi havia el pou des de feia molts anys. Entorn de 1940 es va connectar el dipòsit de formigó amb la casa a través d'un tub. Segons l'antic masover, l'aigua era molt abundant i mai faltava. Era una sínia de tracció animal, ja que a la casa fins molt endavant no hi va arribar l'electricitat, i va funcionar fins a la dècada de 1970. Posteriorment s'hi va instal·lar una bomba elèctrica i va continuar encara uns anys més.