Sínia de cal Pons

Sant Mateu de Bages

Uns 400 metres al sudoest de la masia de cal Pons hi ha una sínia que regava els horts de la masia. És del tipus conegut com a sínies de rosari o de taps, característiques del tombant de segle XX. Aquest sistema era especialment útil quan l’aigua es trobava molt fonda. Per la seva mecànica, la sínia es pot datar a la dècada de 1910 o 1920.

De sínies n’hi ha de diversos tipus. Les sínies denominades de catúfols, introduïdes pels àrabs i de tradició medieval, constaven d’una roda vertical que anava captant l’aigua mitjançant una mena de gerros. Són les més arcaiques i van subsistir fins al segle XIX. A finals del segle XIX es van anar substituint per les sínies de rosari o de taps. Més tard es van imposar encara les sínies de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal.

A l’interior de la construcció hi trobem el pou, potser de més de 15 metres de profunditat, junt a la maquinària de la sínia, que és d’acer mecanitzat. Seguint la tipologia habitual de les sínies de taps, el mecanisme consisteix en un eix vertical unit a una barra horitzontal, que és on anava junyit l’animal que donava voltes i accionava la sínia. L’eix pivota sobre un dau a terra i està fixat amb un coixinet a una biga. L’eix està connectat a un engranatge format per una corona que engrava un pinyó de 18 dents. Aquest queda unit a una barra horitzontal a l’extrem de la qual hi ha una roda que fa girar una cadena en forma de bucle. És el rosari, que baixa fins al fons del pou. Mitjançant unes denes o taps de cautxú, l’aigua que pujava per la cadena era retinguda per les denes, fins que arribava a un embut on desguassava cap a un conducte que portava a la bassa de l’hort. Actualment la sínia està inactiva, però la maquinària es troba en bon estat i amb una mica de greix podia funcionar.