L'existència d'una creu en aquest lloc és molt antiga. Al marge de les consideracions de tipus religiós, constatem la presència de creus a les cruïlles dels antiquíssims camins rals (reials) i els camins que menaven als pobles de la comarca, arrecerats al peu de la serralada litoral. Al primer hi trobem la creu de Can Boquet, situada a la cruïlla del camí de la carena i el que de Vilassar va al Vallès. Al segon, conservem encara aquest Crist de Vilassar de Dalt i les restes del que hi havia a la cruïlla del camí de Cabrera, el Crist Mujal, sota la muntanya de Montcabrer.
En un plànol de l'antic terme de Vilassar, fet l'any 1777, hi són indicades totes aquestes creus, però sembla que eren nues, sense capelleta, tal com encara ho és la creu de Can Boquet. No ens ha d'estranyar gens que el Crist i el Crist Mujal ens hagin arribat amb aquestes senzilles capelletes., Era costum que les creus situades en els camins fossin cobertes amb teulades a quatre vessants per preservar-les de les pluges. Aquest costum donà origen a un tipus de creus conegut amb el nom de creu coberta, repetit a diversos indrets de Catalunya, i potser la més coneguda de totes és la Creu coberta que hi havia a l'entrada de la Ciutat Comtal per la banda del Llobregat, prop de l'actual plaça d'Espanya.
La creu que ens ocupa, com la del camí de Cabrera, també fou coberta amb un sostre a quatre vessants. Si hem de fer cabal de la data que hi ha a la porta de ferro de la capelleta, aquesta deuria ser edificada l'any 1858, al damunt mateix del peu de pedra que sostenia l'antiga creu, que seria substituïda per un sant Crist.
El 1910, amb la promulgació de la popularment anomenada Ley del Candado, es retiraren les imatges dels llocs públics i també fou retirat el sant Crist d'aquesta capelleta, que restà buida i oberta una pila d'anys.
El 1942, mossèn Jaume Tenas i Buixò, llavors ecònom de la parròquia de Vilassar de Dalt procedí novament a endreçar-la. El dia 1 de novembre, diumenge, festa de Tots Sants, fou reconciliada la capelleta i s'hi posà un nou sant Crist, mentre el poble entonava el "Crec-en-un-Déu".
Els pagesos de la contrada n'han tingut cura des de llavors.
