Goig en lloança del CRIST que es venera al Camí del Mig de Vilassar de Dalt. La seva festa és dia 14 de setembre, i diuen així:
Fraternal, devota cita / de cinc pobles cara al mar, / Crist del Pla, fet eremita / sigueu nostre tutelar. //
On es troben la riera, / i del Mig, el vell Camí, / les tartanes fan drecera / a a cent passes del Molí, / a pregar el Crist ens invita / en espera secular ... //
Escolant aquesta crida / camperols i traginers / entrebant del mul la brida / s'ha parat, i amb mots sincers / que l'amor fidel suscita / han pregat amb fe exemplar ... //
Vós sabeu de clars de lluna, / de tempestes, pluja i vent, / de conreus, camins i runa, / de cel blau i sol ardent. / L'esguard vostre ho acredita / amb silenci singular ... //
Vós, també, zelós vigia, / disposat, braços en creu, / protegiu la rodalia / i al qui ve de tot arreu. / Vostra cura és inaudita, / vostres ulls són doble far ... //
Mes, també heu sofert exili: / un edicte irreverent / us tragué del domicili / amb protestes de la gent. / Heu tornat, però, a l'ermita, / a la vostra antiga llar ... //
La contrada prou remembra, / el diumenge més proper / al catorze de setembre, tot l'amor que el Crist li té, / i li ret anyal visita / i homenatge popular ... //
Estrenyeu els nostres pobles / amb el llaç de l'amistat, / inspireu-los quefers nobles / i als seus fills la pietat, / que els emmenim vers la fita / de la vostra Eterna Llar ... //
Fraternal, devota cita / de cinc pobles cara al mar, / Crist del Pla, fet eremita / sigueu nostre tutelar. ///
V. us adorem, oh Crist, i us beneïm // R. Perquè per la vostra creu heu redimit el món. //
PREGUEM: Oh Déu, Vós heu volgut que el vostre Unigènit sofrís la Creu, per salvar la nissaga humana. / Feu que, havent conegut a la terra el seu misteri, / fruïm al cel de la redempció que ens ha merescut. / Per Crist Senyor Nostre. R. Amén.
