Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs en lloança de Sant Genís, notari i màrtir, i Sant Genís, comediant i màrtir, patrons de Vilassar de Dalt, que es canten per la seva festa que es celebra el dia 25 d'agost, Festa Major de Vilassar, i que diuen així:
Amb humor i amb valentia / ens porteu al Paradís. / Infoneu-nos coratgia / Patrons nostres Sants Genís. //
Escrivà de confiança / catecumen abrandat, / sou, Genís, de tota França / i d'Arlés vostra ciutat, / llumener de valentia, / de bonesa i compromís...//
L'únic jutge, incontenible, / us ordena fer un decret / per occir de mort terrible / el creien, per aquest fet. / Rebutjant la tirania / us heu de fer esmunyedís...//
Perseguit, en la fugida / demaneu ser batejat, / però un bisbe us dilucida / que morint martiritzat / obteniu la garantia / de ser admès al Paradís...//
Per buscar un segur paratge / el riu Ròdan travesseu. / Mes, botxins amb urc salvatge / us atenyen fent-vos reu. //
I ferint-vos amb follia / vau morir amb un dolç somrís...//
Cristians de la contrada / sepultaren el seu cos / aquell jorn a la vesprada / amb pregàries i plors. / Gest d'amor i gosadia, / no hi hagué qui desistí s...//
Vareu dir enmig de la farsa: / “Escolteu-me Emperador / i vosaltres, la comparsa, / no faig burla del Senyor, / els meus ulls han vist la Via / i el meu cor se sent feliç”. //
“ Us ho dic amb ardidesa: / Sí, confesso Jesucrist. / Es mon Déu, ma fortalesa, / Déu7 de tots, ben clar ho he vist. / Combregueu amb ma alegria, / Déu s'ha fet acostadís “ ...//
Fou molt dura la resposta / que us donà l'Emperador. / Però Déu, tot us acosta¨/ la tortura i la presó. / I conclou sa covardia / degollant-vos, l'infeliç... //
Des d'Arlés i des de Roma / a primers del segle quart / escampeue mística aroma. / Qui dels dos hi té més part ? / D'aleshores nit i dia / no ha faltat qui ens protegís... //
Susciteu la valentia / i l'humor als vostres fills. / Feu-los sempre companyia, / no els deixeu en els perills. / I atorgueu-los l'harmonia / dels germans al Paradís. //
Vilassar amb goig remercia / vostre humor i tremp castís. / Infoneu-nos coratgia / Patrons nostres Sants Genís. ///
V. Tenim posada l'esperança en el Senyor. //
R. Auxili nostre i escut que ens protegeix. //
PREGUEM / Oh Déu, cada any ens ompliu d'alegria en la diada de Sant Genís i Sant Genís. / Feu que els qui celebrem la seva passió imitem també la fortalesa del seu martiri. / Per Jesucrist Senyor nostre. / R. Amén. //
Lletra i música: Mn. Joaquim vives i Aragó, regent de la Parròquia.
Il·lustració: Rafel Casals i Planas.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
