Goigs en llahor del gloriós Sant Roch
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs en llahor del gloriós Sant Roc, confessor, advocat contra la malignitat de la pesta.
Es canten a la capella de Sant Sebastià, parròquia de Vilassar de Dalt, arxiprestat de Mataró, bisbat de Barcelona el día 16 d'agost, i que diuen així:
Puig tan gran es la potencia / que'l Senyor vos ha donat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
Vos vareu nàixer a França / a la ciutat de Montpeller, / d'hont siguéreu la esperança / desde vostre temps primer; / la més dura penitencia / desde infant heu abrassat: / / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
A vostre pares, perdéreu / als vint anys ab desconhort, / y llavors fou quan rebéreu / ses riqueses y tresor, / mes vostre cor altra herencia / molt més rica ha desitjat: / / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
Escollint l'estat de pobre / cap a Roma us dirigiu; / no portant riquesa a sobre / dures privacions sofriu; / molt heroica paciencia / d'aquest modo heu demostrat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
A molts pobles que sofreixen / de la pesta'ls greus horrors, / vos hi aneu y's converteixen / en gran joya los seus plors, / ja que fuig tota inclemencia / al punt que hi heu arribat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
Per provar Deu la valía / de la vostra gran virtut, / de la pesta volgué un día / que vos trovéssiu vensut: / la epidemia de Plasencia / tan terrible heu agafat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
Retirantvos a una cova / per no danyar als demés, / sofríreu la dura prova / sens mai8 queixarvos de res; / tant sols rebeu l'assistencia / d'un gos que us alimentat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
Retornat a vostra terra / per inspiració de Deu, / trobantla inquieta ab la guerra / tractat d'espia us veyéu, / portantvos a la presencia / de vostre oncle tan aymat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
Lo vostre oncle governava / en tals días Montpelle', / mes tan nafrat us mirava / qu'ell tampoch us conegué, / y dicant dura sentencia / a presó us ha condemnat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
Cinch anys de torment sofríreu / sens rébre del mon conhort, / mes de Deu per premi oíreu / l'avís de la vostra mort, / donant-vos la rica herencia de son regne benhaurat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
La parroquia de Vilassar, / vostre auxili que tant val, / no para de suplicar / que la lliureu de tot mal, / aparteu tota dolencia / d'esta vila y son veïnat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. //
Puix es trono de clemencia / lo que vos heu heretat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. ///
V. ora pro nobis, beate Roche. //
R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi //
OREMUS / Deus, qui beati Rochi confessoris tui annua solemnitate laetificas: concede propitius, ut cujus natalitia colimus, etiam actiones imitemur. Per Christum Dominum nostrum. // R. Amen. //
La capella de Sant Sebastià, fou construïda l'any 1578, i la imatge de Sant Roc és una de les tres d'escultures del cos principal del retaule, obrat l'any 1579 pel mestre Joan Forner, escultor, de Mataró.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
