Goigs dels Sants Màrtirs
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Plaça de la Vila
    Emplaçament
    Església parroquial
    137

    Coordenades:

    41.51748
    2.35837
    446462
    4596404
    Número de fitxa
    08214 - 254
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Goigs dels Sants Màrtirs, les relíquies dels quals venera la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt.
    Ja que vàreu conquistar / la palma de la victòria, / Protegiu des de la glòria / els devots de Vilassar. //
    En la ciutat de Caller, / de la illa de Sardenya, / segons vostra vida ensenya, / martiritzats vàreu ser. / Per Jesús vàreu donar / la vostra sang meritòria. / Protegiu... //
    L'Emperador Constantí, / que dels sants honrava els cossos / per posar-hi els vostres ossos / un gran temple feia allí. / Mes si el temple es va enrunar / no es perdé vostra memòria. Protegiu... //
    Trobà, amb l'ajuda del Cel, / fent dejunis i pregàries, / vostres urnes funeràries / el bon prelat Esquivel. / Del tresor que va trobar / la certesa és ben notòria. / Protegiu... //
    A viure-hi cinc anys o sis, / del Virrei com secretari, / una vegada va anar-hi / un bon fill d'aquest país. / De com allí el van honrar / bé en tenim bona memòria. / Protegiu... //
    Per provar-li el seu amor / el Prelat, amb acte noble, / per enriquir el seu poble / va donar-li un gran tresor. / Vostres cossos li va dar / amb sa virtut protectòria. / Protegiu... //
    Els marins creient-ho igual, / els duen a Barcelona, / mes de prompte el tro ressona / i es desfà un gran temporal. / La nau aquí va portar / Déu amb força obligatòria. / Protegiu... //
    El poble en agraïment / a tant alta meravella, / els posa dins la capella / del Santíssim Sagrament. / Gran retaule hi fa daurar / amb relleus de vostra història, / Protegiu... //
    Com visió que va tenir / Sant Joan una vegada, / amb la vesta immaculada / rodegeu l'Anyell Diví. / Vulgeu-nos també a cantar / la seva eterna victòria. / Protegiu... //
    Un gran exèrcit formeu / de tota llei de persones, / amb bisbes, noiets, matrones, / i el deixeble Timoteu. / Tots pel Cel vàreu deixar / l'existència transitòria. / Protegiu... //
    Quan acaba el mes d'abril / fem cada any festes hermoses, / guarnint-vos l'altar de roses / i poncellada gentil. / Flors que toquen vostre altar / tothom en pren per memòria. / Protegiu... //
    Vostre poder celestial / fa ploure en aquesta terra. / ens protegeix en la guerra / i ens fa sortir de tot mal. / Fins sobre el furor del mar / vostre poder té victòria. Protegiu... //
    Al que us sigui ben devot / alcanceu-li la bona anyada, / lliureu-lo de pedregada / i del pecat sobre tot. / Sigueu de sa vida el far, / ajudeu-lo quan se mòria. / Protegiu... //
    Puix rodegen vostre altar / honorant vostra memòria, / Protegiu des de la Glòria / els devots de Vilassar. ///
    En el temps de Pasqua: /
    V/.: Preciosa és als ulls del Senyor, al·leluia./
    R/.: La Mort dels seus sants, al·leluia./
    En altre temps: /
    V/.: Els sants han trobat la felicitat a la glòria./
    R/.: I l'alegria al lloc del seu repòs./
    ORACIÓ
    En el dia de la festa: PREGUEM. O Déu, que cada any ens alegreu amb la solemnitat dels vostres Sants Màrtirs, Pere i els seus companys; feu que tot celebrant els seus mèrits, imitem els seus exemples. Us ho demanem per Crist Senyor Nostre. R/.: Amén.//
    En altres dies: O Déu, que ens alegreu amb la commemoració dels vostres Sants Màrtirs, Pere i els seus companys; feu que tot celebrant els seus mèrits, imitem els seus exemples. Us ho demanem per Crist Senyor Nostre. R/.: Amén.//

    Lletra de: F. Casas i Amigó
    Música: de Gaetà Casadevall

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
    La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.