Goigs dels Sants Màrtirs
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs dels Sants Màrtirs, les relíquies dels quals venera la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt.
Ja que vàreu conquistar / la palma de la victòria, / Protegiu des de la glòria / els devots de Vilassar. //
En la ciutat de Caller, / de la illa de Sardenya, / segons vostra vida ensenya, / martiritzats vàreu ser. / Per Jesús vàreu donar / la vostra sang meritòria. / Protegiu... //
L'Emperador Constantí, / que dels sants honrava els cossos / per posar-hi els vostres ossos / un gran temple feia allí. / Mes si el temple es va enrunar / no es perdé vostra memòria. Protegiu... //
Trobà, amb l'ajuda del Cel, / fent dejunis i pregàries, / vostres urnes funeràries / el bon prelat Esquivel. / Del tresor que va trobar / la certesa és ben notòria. / Protegiu... //
A viure-hi cinc anys o sis, / del Virrei com secretari, / una vegada va anar-hi / un bon fill d'aquest país. / De com allí el van honrar / bé en tenim bona memòria. / Protegiu... //
Per provar-li el seu amor / el Prelat, amb acte noble, / per enriquir el seu poble / va donar-li un gran tresor. / Vostres cossos li va dar / amb sa virtut protectòria. / Protegiu... //
Els marins creient-ho igual, / els duen a Barcelona, / mes de prompte el tro ressona / i es desfà un gran temporal. / La nau aquí va portar / Déu amb força obligatòria. / Protegiu... //
El poble en agraïment / a tant alta meravella, / els posa dins la capella / del Santíssim Sagrament. / Gran retaule hi fa daurar / amb relleus de vostra història, / Protegiu... //
Com visió que va tenir / Sant Joan una vegada, / amb la vesta immaculada / rodegeu l'Anyell Diví. / Vulgeu-nos també a cantar / la seva eterna victòria. / Protegiu... //
Un gran exèrcit formeu / de tota llei de persones, / amb bisbes, noiets, matrones, / i el deixeble Timoteu. / Tots pel Cel vàreu deixar / l'existència transitòria. / Protegiu... //
Quan acaba el mes d'abril / fem cada any festes hermoses, / guarnint-vos l'altar de roses / i poncellada gentil. / Flors que toquen vostre altar / tothom en pren per memòria. / Protegiu... //
Vostre poder celestial / fa ploure en aquesta terra. / ens protegeix en la guerra / i ens fa sortir de tot mal. / Fins sobre el furor del mar / vostre poder té victòria. Protegiu... //
Al que us sigui ben devot / alcanceu-li la bona anyada, / lliureu-lo de pedregada / i del pecat sobre tot. / Sigueu de sa vida el far, / ajudeu-lo quan se mòria. / Protegiu... //
Puix rodegen vostre altar / honorant vostra memòria, / Protegiu des de la Glòria / els devots de Vilassar. ///
En el temps de Pasqua: /
V/.: Preciosa és als ulls del Senyor, al·leluia./
R/.: La Mort dels seus sants, al·leluia./
En altre temps: /
V/.: Els sants han trobat la felicitat a la glòria./
R/.: I l'alegria al lloc del seu repòs./
ORACIÓ
En el dia de la festa: PREGUEM. O Déu, que cada any ens alegreu amb la solemnitat dels vostres Sants Màrtirs, Pere i els seus companys; feu que tot celebrant els seus mèrits, imitem els seus exemples. Us ho demanem per Crist Senyor Nostre. R/.: Amén.//
En altres dies: O Déu, que ens alegreu amb la commemoració dels vostres Sants Màrtirs, Pere i els seus companys; feu que tot celebrant els seus mèrits, imitem els seus exemples. Us ho demanem per Crist Senyor Nostre. R/.: Amén.//
Lletra de: F. Casas i Amigó
Música: de Gaetà Casadevall
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
