Safareig de can Vallhonrat Rubí

Vallès Occidental
Can Vallhonrat, C/ Francesc Macià 80, 08191- RUBÍ
Al nucli urbà

Coordenades:

41.49191
2.03183
419183
4593818
08184-211
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Popular
XX
Bo
Inexistent
Restringit
Simbòlic
Privada
Ref. cad.: 14674DF1994S
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Es tracta d'una bassa feta de ciment i totxo, de planta rectangular d'aproximadament 2'5 x 1'5 mts i uns 0'80 mts. de profunditat, que presenta dos compartiments amb la superfície exterior superior inclinada cap a dins a fi de permetre rentar-hi la roba. La bassa està plena d'aigua que s'extrau d'un pou tancat amb xapa metàl·lica que es troba al costat. Tot el conjunt està envoltant d'un terra artificial d'obra, a fi d'evitar la formació de fang. Aquí es rentava la roba abans de la instal·lació de l'aigua corrent. Hi podien cabre 4 o 5 persones rentant i era utilitzat pel veïnat que hi accedia mitjançant el passatge de la Creu. El conjunt està envoltant d'horts i arbres fruiters que formen un espai d'interès al centre de la ciutat.

La bassa d'aigua conté peixos de colors.

A més dels safareigs, la gent tradicionalment anava a rentar la roba als gorgs dels torrents, com el de can Sant Joan o a la Riera, per exemple, al costat del Vapor Nou, on s'aprofitava l'aigua neta del torrent de can Xercavins (C.R.M., 1983). El safareig era d'ús comunal i venien les veïnes a rentar-hi la roba, encara que era de propietat privada (informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)

BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. C.R.M. (1983) "Estampes descolorides. Pluges" Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001