Rubí Plana

Rubí

El darrer terç del segle XVIII es produeix una acceleració constructiva, que queda testimoniada per Francisco de Zamora el 1789, on diu "se hacen muchas casas" (GARCÍA, 1996). / CARRER SANT CUGAT. Al carrer Sant Cugat, núm. 2, cal Fideuer, (1860). Núm. 7, reixa lateral de finals segle XIX (BEL, 2001). El núm. 17 té una rajola amb la data de "1782" (BEL, 1996). El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí des del de Sant Cugat (SIERRA, 1989). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 61 vivien en 11 cases del carrer de Sant Cugat (BEL, 1996). / CARRER SANT ISIDRE. Es començà a edificar després del de sant Pere; un document de l'any 1806 parla del "camp de Panical", a ponent es construeix un nou carrer, que seria el de Sant Isidre. Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 158 vivien en 27 cases del carrer de Sant Isidre (BEL, 1996). / CARRER DE SANT JAUME Destaquen les cases de Ca l'Aguilera Ric, al número 2 (interessant la façana i la tanca del pati), Cal Fideuer, al número 8 (BEL, 2001). El número 31, cal Batlló, a l'entrada es conserva la base d'una premsa per a vi (BEL, 1996). 1789, Aquest carrer es va ampliar després de l'enderroc de la fàbrica d'electricitat de Salsas, i més tard cap als terrenys ocupats per la fabriqueta de cintes (TURU et alií, 2000). És un dels carrers més antics del nucli urbà de Rubí, i va anar creixent principalment durant el segle XVIII cap al territori ocupat pel barri del Padró. El carrer va desenvolupar-se perpendicularment a l'antic camí de Rubí a Sant Cugat. Durant molt de temps, la meitat d'aquest carrer va ser del terme de Rubí, i l'altra de Sant Cugat, per la qual cosa, els preus dels productes que els pagesos venien a un i altre costat del carrer no eren els mateixos. El 2 de juliol de 1836, va haver la petició de l'Ajuntament al Govern de la nació per que tot el carrer formés part del terme municipal de Rubí. L'any 1845 es celebra la segregació de la banda esquerra del carrer, aquest fet pot ser l'origen de la seva festa (ASSOCIACIÓ, 2000). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 107 vivien en 23 cases d'aquest carrer (BEL, 1996). La dècada de 1970, la construcció de nous pisos agrega 100 metres de llargada de carrer. L'origen del nom del carrer pot tenir a veure amb la capelleta urbana dedicada al sant, que hi ha a la façana de la casa número 14 (ASSOCIACIÓ, 2000). / CARRER SANT JOAN. Entre 1761 fins el 1782 mestres de cases locals, com Francesc Escayol, bastiren 39 cases noves dins el poble. Molt probablement, moltes eren als carrers de Sant Joan i Sant Pere (GARCÍA, 1996). El C/ Sant Joan abans es deia de les Pedres. El tractament del terra a la part superior d'aquest carrer es tradicional ja que hi ha unes passeres de pedra que faciliten el creuar-lo en dies de pluja. (TURU et alií, 2000). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 148 vivien en 25 cases d'aquest carrer (BEL, 1996). / CARRER SANT MIQUEL. A l'inici del carrer hi ha nou graons a sardinell construïts al segle XVIII, encara que han estat refets en diverses èpoques, la qual cosa es palesa a les variacions d'estil. Es deia també carrer dels Llauners, que li fou donat per que els estanyapaelles, gitanos nòmades la majoria, tenien costum d'estacionar-se a les ribes del torrent de l'Alba, al final del carrer. (TURU et alií, 2000). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 90 vivien en 20 cases del carrer de Sant Miquel (BEL, 1996). Hi va estar instal·lat el Climent, d'ofici boter que vivia a la darrera casa (BEL, 1996). Del 1931 al 1939 ostentà el nom de Francesc Layret (TURU et alií, 2000). /