Rubí Plana Rubí

Vallès Occidental
A l'E de Rubí Centre, 08191-RUBÍ
Al nucli urbà

Coordenades:

41.49296
2.03506
419454
4593932
08184-150
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Contemporani
XVIII-XX
Regular
Inexistent
Fàcil
Residencial
Pública
Ajuntament de Rubí, Pça. Pere Aguilera, 1, 08191-RUBÍ
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Els límits de la zona inclouen: al Nord, plaça Picasso (exclosa), el carrer de Santa Eulàlia, plaça de Jesús i Maria, Orso, plaça Ferreiro, carrer de les Basses, Burgos i camí de ca n'Oriol. A l'Est, avinguda de l'Estatut. Al Sud, carrer Bartrina i Llobateres (exclosos). A l'Oest Francesc Macià, Rafael de Casanova i Prat de la Riba (exclosos). En la present fitxa tan sols s'indiquen els elements d'interès que es troben dins aquesta zona. Si un carrer passa a una altra zona els elements que pugui haver-hi s'indiquen a aquella. La enumeració dels elements d'interès a considerar és la següent: CARRER BLASCO DE GARAY Parells, 12 / 16 / 18 / 20 / 22 / PLAÇA AGRICULTURA Trull de la Cambra Agrícola / CARRER CA N'ORIOL Senars, 5 / 13 / 17-19; Parells, 8 / 20 / CARRER CADMO (a l'est de Pau Claris) Parells, passadís al número 36 / PÇA ESTANISLAU FIGUERES 1 (Col·legi Balmes) - 2 / 5 / 6 / CARRER FLORIDABLANCA Senars, 3 / 5-7-9-11-13-15 (conjunt) / 19-21 ; Parells, 2 (amb una torre d'aigua) / 4-6-8-10 (conjunt) / 18 / 24-26-28 / 30-32-34/ 35-38 / 42 / 46-48-50 / CARRER GENERAL CASTAÑOS Parells, 8 (1921) / CARRER JOAN FIVALLER Senars, 1 (1927) / 15 - 17; Parells, 10 (1922) / CARRER LLUÍS RIBAS: Senars, 41; Parells, 8 (Villa Maria) / CARRER MAGALLANES Senars, 13 ; Parells, 6 / CARRER NOU Senars, 15 / 17 (1924) ; Parells, 24 (escola bressol Estel) / 28 / 30 / 32 / 34 / 54 / CARRER PLANA DE CAN BERTRAN Senars, 19 (Unión Extremenya de Rubí) / 25 ; Parells, 2-4 / 6 / 8 / 10 / 12 / 44 - 46 (1911) / CARRER QUEVEDO Senars, 5 / 25 (inicials S.V.) ; Parells, 16 - 18 - 20 - 22 - 24 / 40 (1923) / 42 - 44 / CARRER SABADELL Senars, 9 / CARRER SANT CUGAT Senars, 7-9 / 11-13-17 (can Guilera ric, barri interessant) / 29 / 47; Parells, 2-4 (cal Fideuer - ca l'Aliart 1840?) / 6-8/ 14 (casa Moreno) / 32 / CARRER SANT GAIETÀ Senars, 9 / 11 / 17 / 25 (reixa segle XIX) / 51 / 57 / 67 / 71 / 77 ; Parells, 2 / 74 / 78 / CARRER SANT ISIDRE Senars, 3 / 9 (es tracta d'una construcció a l'interior de la façana, segons BEL, 2001) / 17 ; Parells, 2 (torre Ricart - can Fàbrega; capelleta de Sant Isidre) / 4 / 14 / 20 / 24-26 (rajoles d'oficis a la finestra) / 42 / CARRER SANT JAUME Senars, 3 / 7-9 (cal Fideuer; fàbrica de pasta IBUR, 1920) / 25 (cal Curet, sabater) / 17 / 23 / 27 (cal Muixí) / 31 (conserva la porta de fusta) ; Parells 2 / 10 / 14 (capelleta) / 20 / CARRER SANT JOAN (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 5 (té una zona porxada) / CARRER SANT JOSEP Senars, 1 / 3 / 5 / 9 / 15 / 21; Parells, 6 / 10 / 22 / CARRER SANT MIQUEL Senars, 23 / 35 ; Parells, 34 / 36 / CARRER SANT MUÇ Parells, 10 / CARRER SANT PERE. Darrera els patis de les cases d'aquest carrer s'han trobat en uns marges fragments de ceràmica romana i trossos de molí (BEL, 1996). Senars 1 / 11 (capelleta) / 33 (ca l'Elisa, vaqueria, té una petita solana al lateral) / 51 / 55 / 59 ; Parells, 4 / 8 (cup antic, amb sistema de "xupet", segons BEL, 1996). / 24 (façana, patí i torre del dipòsit) / 28-30 (Fusteria Miranda, ca l'Armer, col·lecció d'eines de fusteria; reixa de finestra de 1884) / 34-36 (casa amb balustres i un gran assecador) / 40-42-44 (cal Met Lleó) / 50 (1923) / CARRER SANTA MARIA Senars, 7 / 9 / 21; Parells, 6 / 18 / 20 / 28 / CARRER TORRES ORIOL: Senars, 5 - 7 (casa noucentista amb esgrafiats, Torre Montserrat Viver?) ; Parells, 24 / CARRER ULLOA Parells, 2 / 4 / 10 / CARRER VERGE DEL PILAR Senars, 27 / 33 ; Parells, 32 / 34 / CARRER VICTOR BALAGUER Senars, 7 / 9 / CARRER XILE Senars, 1-3 ; Parells, 2 / 10 / 12/

FITXES ASSOCIADES: 7, 17, 25, 75, 76, 77, 78, 93, 96, 101, 120, 132, 148, 151, 165, 169, 174, 176, 195, 196, 198, 211, 212, 214, 215, 218, 226. (Continuació història) CARRER SANT PERE. La primera referència escrita al Padró es de l'any 1172 (BEL, 1996). Entre el 1761 fins el 1782 mestres de cases locals, com Francesc Escayol, bastiren 39 cases noves dins el poble. Molt probablement, moltes són als carrers de Sant Joan i Sant Pere,(GARCÍA, 1996). En unes escriptures de l'any 1786 es parla d'un carrer en construcció i l'any 1800 es va convertir el camí del Padró en el carrer de Sant Pere. Des d'inicis dels segle XIX va ser un dels carrers més importants de la població. El 1860 vivien 144 persones en 30 cases (BEL, 1996). L'any 1863 l'Ajuntament de Rubí demana al propietari d'uns camps que deixin espai per un carrer que enllaci els carrers de Sant Isidre i Sant Pere. Aquest era Mariano Molins, de cal Met Lleó. L'any 1894 la que després seria "Cooperativa de Consumo la Rubinense" va comprar la primera casa per 3.000 pta. L'any 1907 va començar a obrir tot el dia amb tres dependents fixos (BEL, 1996). L'any 1897 es va inaugurar la primera fàbrica d'electricitat de Rubí, situada en aquest carrer. Fundada pels germans Salses, sota el nom de "Electricista del Vallés, S.A. " . Posteriorment, en aquell lloc, s'instal·là l'asserradora Claret i un col·legi nacional. La vigília del seu patró, Sant Pere, els veïns arreglaven la capelleta i l'adornaven amb flors. L'endemà, el carrer també celebrava la seva festa, que consistia en adornar el carrer, fer una pregària comunitària, jocs infantils i ball de carrer. L'any 1969 s'obre la prolongació del carrer Sant Jaume amb el de Sant Pere (BEL, 1996). / CARRER XILE. El nom del carrer Xile el va posar el Sr. Climent Riba, quan a l'arribar de Sudamèrica es va acabar d'urbanitzar (BEL, 1996). /

El darrer terç del segle XVIII es produeix una acceleració constructiva, que queda testimoniada per Francisco de Zamora el 1789, on diu "se hacen muchas casas" (GARCÍA, 1996). / CARRER SANT CUGAT. Al carrer Sant Cugat, núm. 2, cal Fideuer, (1860). Núm. 7, reixa lateral de finals segle XIX (BEL, 2001). El núm. 17 té una rajola amb la data de "1782" (BEL, 1996). El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí des del de Sant Cugat (SIERRA, 1989). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 61 vivien en 11 cases del carrer de Sant Cugat (BEL, 1996). / CARRER SANT ISIDRE. Es començà a edificar després del de sant Pere; un document de l'any 1806 parla del "camp de Panical", a ponent es construeix un nou carrer, que seria el de Sant Isidre. Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 158 vivien en 27 cases del carrer de Sant Isidre (BEL, 1996). / CARRER DE SANT JAUME Destaquen les cases de Ca l'Aguilera Ric, al número 2 (interessant la façana i la tanca del pati), Cal Fideuer, al número 8 (BEL, 2001). El número 31, cal Batlló, a l'entrada es conserva la base d'una premsa per a vi (BEL, 1996). 1789, Aquest carrer es va ampliar després de l'enderroc de la fàbrica d'electricitat de Salsas, i més tard cap als terrenys ocupats per la fabriqueta de cintes (TURU et alií, 2000). És un dels carrers més antics del nucli urbà de Rubí, i va anar creixent principalment durant el segle XVIII cap al territori ocupat pel barri del Padró. El carrer va desenvolupar-se perpendicularment a l'antic camí de Rubí a Sant Cugat. Durant molt de temps, la meitat d'aquest carrer va ser del terme de Rubí, i l'altra de Sant Cugat, per la qual cosa, els preus dels productes que els pagesos venien a un i altre costat del carrer no eren els mateixos. El 2 de juliol de 1836, va haver la petició de l'Ajuntament al Govern de la nació per que tot el carrer formés part del terme municipal de Rubí. L'any 1845 es celebra la segregació de la banda esquerra del carrer, aquest fet pot ser l'origen de la seva festa (ASSOCIACIÓ, 2000). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 107 vivien en 23 cases d'aquest carrer (BEL, 1996). La dècada de 1970, la construcció de nous pisos agrega 100 metres de llargada de carrer. L'origen del nom del carrer pot tenir a veure amb la capelleta urbana dedicada al sant, que hi ha a la façana de la casa número 14 (ASSOCIACIÓ, 2000). / CARRER SANT JOAN. Entre 1761 fins el 1782 mestres de cases locals, com Francesc Escayol, bastiren 39 cases noves dins el poble. Molt probablement, moltes eren als carrers de Sant Joan i Sant Pere (GARCÍA, 1996). El C/ Sant Joan abans es deia de les Pedres. El tractament del terra a la part superior d'aquest carrer es tradicional ja que hi ha unes passeres de pedra que faciliten el creuar-lo en dies de pluja. (TURU et alií, 2000). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 148 vivien en 25 cases d'aquest carrer (BEL, 1996). / CARRER SANT MIQUEL. A l'inici del carrer hi ha nou graons a sardinell construïts al segle XVIII, encara que han estat refets en diverses èpoques, la qual cosa es palesa a les variacions d'estil. Es deia també carrer dels Llauners, que li fou donat per que els estanyapaelles, gitanos nòmades la majoria, tenien costum d'estacionar-se a les ribes del torrent de l'Alba, al final del carrer. (TURU et alií, 2000). Dels 3.705 habitants censats a Rubí l'any 1860, 90 vivien en 20 cases del carrer de Sant Miquel (BEL, 1996). Hi va estar instal·lat el Climent, d'ofici boter que vivia a la darrera casa (BEL, 1996). Del 1931 al 1939 ostentà el nom de Francesc Layret (TURU et alií, 2000). /

ASSOCIACIÓ D'ANIMACIÓ CULTURAL DEL CARRER DE SANT JAUME (2000). Textos de l'exposició del carrer. Rubí. BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) "Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) "Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat" XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de "Rossinyol", Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. ZAMORA, F. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Barcelona: Curial