Restaurant l'Anxaneta
Vilafranca del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Durant l'enderroc de les cases del segle XIX ubicades en aquesta finca, l'any 1989, van quedar al descobert gran quantitat de ceràmica grisa i les restes d'una volta de mig punt, construïda en maons que es recolzava sobre pilars de carreus de pedra ben tallats. D'aquest fet se n'adonaren dos membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca: Joan Socias Torner i Maria Rosa Sanabre.
La interpretació que es fa és la d'un dels forns utilitzats per construir-hi cantirs que es troben referenciats en els Arxius Municipals des del segle XV.
Restaurant l'Anxaneta és el nom amb el que figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i per aquest motiu l'hem conservat, però aquets restaurant ja no existeix i, actualment, hi ha un altre establiment.
Història
L'any 1963, en la fonamentació del monument als castellers i, posteriorment, en la pavimentació de la plaça Jaume I, es detectà una estructura similar o, potser, part de la mateixa estructura.
Bibliografia
BENACH TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. 2ª ed. Museu de Vilafranca, pàg.17.
Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
GRIVÉ, Martí (1935).Els càntirs de Vilafranca (Setmana Pedagògica, 21 a 28 d'abril de 1935) Imprenta Claret.
MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. 2ª reimpressió, Barcelona: Barcino, pàg. 179.
MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1984). "Notícia sobre els cantiners vilafranquins", dins Olerdulae. Museu de Vilafranca any IX, núm. 23 gener - març, pp.16-18.
PATRICI (Pere Alagret) "A trencar cantis!. Costum vilafranquina estingida", dins Panadés, any XXXVI, núm. 809, 15 febrer 1911.
PATRICI (Pere Alagret). "Costums que's perden. Els cantis a Vilafranca", dins Panadés, any XXXVII, núm. 941, 30 novembre 1912.
