Reliquiari de Santa Oliva
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Urna que conté les relíquies de santa Oliva, patrona d'Olesa, juntament amb les de santa Eufèmia i sant Antolí. Es conserva a l'església parroquial de la vila, junt amb el tresor del temple custodiat a l'Arxiu-Museu parroquial. És feta d'argent blanc i té una forma cilíndrica, amb diversos aplics laterals, i un peu rodó, fet de metall. Està decorada amb un interessant treball d'orfebreria i, a l'interior, conté uns cilindres de vidre amb les relíquies dels sants. Lligat al peu té un reliquiari petit en forma de medalló del Lignum Crucis o Vera Creu, afegit al segle XIX, també d'argent.
Història
Santa Oliva va néixer a Palerm (Sicília) i de jove, coincidint amb l'ocupació dels vàndals, fou enviada captiva a Tunis a causa de la seva fe cristiana. Allà va convertir infidels al cristianisme i va obrar curacions miraculoses. Finalment fou torturada a dintre d'una caldera d'oli bullent i, segons la tradició, decapitada el 10 de juny de l'any 463, diada que ha quedat instituïda a la seva memòria. Posteriorment les seves despulles van ser transportades a la seva pàtria i enterrades junt a un pou, que s'anomena Santa Oliva. La devoció al seu culte va arrelar fortament a Olesa. Hi van influir la important tradició d'Olesa vinculada al conreu de l'olivera i a l'elaboració d'oli, ja que la santa té com a atribut una branca d'olivera. Al final del segle XVI, després de les reformes fetes a l'església, ja hi havia una capella que estava dedicada a santa Oliva. L'any 1664 el papa Alexandre VII va concedir que santa Oliva de Palerm fos la patrona principal d'Olesa. Les seves relíquies havien arribat de Roma aquell mateix any. L'any 1665 es van construir el peu de la custòdia i l'urna de les relíquies, possiblement a Barcelona. El dia 30 de novembre de 1966 les relíquies entraren triomfalment a Olesa i foren instal·lades a l'altar barroc de l'església, junt amb altres relíquies de sant Antolí i santa Eufèmia. Poc després, l'any 1675, es va aixecar una capella de caire popular que es va bastir sobre un dels portals de la muralla. El 1790 ja existia la Confraria de santa Oliva, i els seus membres s'encarregaven d'organitzar totes les festes i actes que es feien en honor seu.
Bibliografia
LLOSA M, F (1987). "Peces d'orfebreria de la parròquia d'Olesa als segles XVI-XVII", a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 37 (febrer), p-8-9
