Col·lecció d'objectes diversos del Museu-Arxiu Parroquial d'Olesa
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Col·lecció aplegada a l'Arxiu-Museu parroquial d'Olesa i conservada principalment en una sala que també acull els fons documentals de l'arxiu. Inclou el Tresor de l'església, del qual destaca el reliquiari de Santa Oliva (del 1665), el reliquiari de la Veracreu gran (de plata daurada amb treball cisellat, de l'any 1608), una custòdia d'argent sobredaurat (la part inferior és del segle XVIII, mentre que la superior és del segle XX), i una talla d'una marededéu del Roser barroca, així com altres elements d'orfebreria i argenteria dels segles XVI-XVIII (entre ells el bàcul de l'arquebisbe Ramon Torrela, i uns canelobres gòtics), i una col·lecció de casulles. També es conserven diversos elements petris procedents de l'antiga església, entre els quals destaca un singular relleu d'un ocell amb una clau. En unes dependències situades a l'angle sud-oest de l'edifici es conserva desmuntat el portal neoclàssic que antigament donava accés a l'església per la façana sud, així com les reixes del cancell renaixentista. Dins de l'espai pròpiament de l'església hi ha altres objectes d'interès que actualment ornamenten l'interior del temple. Encastats en un mur de l'església hi ha una clau de volta de l'antiga capella del Roser, una mènsula i dos relleus romànics força singulars que representen un bou i un cérvol. Així com dos capitells amb l'escut del prior de Montserrat Ramon Vilaregut, alguns canelobres possiblement gòtics i el bàcul que havia pertangut a l'arquebisbe de Tarragona Ramon Torrella i Cascante, nascut a Olesa. En les dependències parroquials també es conserva un harmònium del segle XIX (de la marca Debain & Cie, de París), procedent de Montserrat. L'any 2008 es va instal·lar al presbiteri de l'església un espectacular orgue de tubs, que és el que actualment s'utilitza.
Història
La creació d'un arxiu-museu ordenat i ven classificat, tal com es conserva actualment, va ser impulsat per mossèn Esteve Fernández i s'inaugurà el dia de Santa Oliva del 2002. Des d'aleshores la parròquia de Santa Maria compta amb un arxiver propi i ha aconseguit ser capdavantera en la conservació, protecció i difusió del seu fons a nivell parroquial. Val a dir que l'Arxiu-museu també porta a terme tasques de difusió i de recerca, organitzant per exemple cicles de conferències o vetllant per la conservació i l'estudi del patrimoni d'Olesa.
Bibliografia
Anònim (1986). "Orfebreria i argenteria a Olesa durant els segle XVI-XVII", a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 35. Anònim (1987). "Orfebreria i argenteria a Olesa. Segle XVIII", a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 37. ROTA BOADA, Xavier (2006). L'església a Olesa: passat i present. Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat.