Goigs de Santa Oliva Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Carrer santa Oliva; carrer Creu Real
    127

    Coordenades:

    41.54709
    1.89404
    407760
    4600083
    08147-101
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Contemporani
    XIX
    Regular
    Inexistent
    Sense accés
    Religiós
    Pública
    Jordi Piñero Subirana

    Santa Oliva de Palerm és la patrona d'Olesa des de l'any 1664. Els goigs dedicats a la santa es canten per la diada de la seva festa, que encara es celebra el 10 de juny. Es conserven diferents versions dels goigs. Entre els més coneguts hi ha els que fan: "Puig a vostres peus postrada/ en Vós sa esperança posa;/ Siau de Olesa Advocada/ Oliva Verge gloriosa./ Ja que al cel trasplantada/ gràcies derrameu copiosa: Siau de Olesa Advocada/ Oliva Verge gloriosa./ En totes necessitats/ Olesa i comarca vénen/ i en sola una olivera tenen/ pa, vi i menjars delicats;/ patrona sou reclamada/ amb devoció fervorosa:/ siau la nostra advocada".

    Santa Oliva va néixer a Palerm (Sicília) i de jove, coincidint amb l'ocupació dels vàndals, fou enviada captiva a Tunis a causa de la seva fe cristiana. Allà va convertir infidels al cristianisme i va obrar curacions miraculoses. Finalment fou torturada a dintre d'una caldera d'oli bullent i, segons la tradició, decapitada el 10 de juny de l'any 463, diada que ha quedat instituïda a la seva memòria. Posteriorment les seves despulles van ser transportades a la seva pàtria i enterrades junt a un pou, que s'anomena Santa Oliva. La devoció al seu culte va arrelar fortament a Olesa. Hi van influir la important tradició d'Olesa vinculada al conreu de l'olivera i a l'elaboració d'oli, ja que la santa té com a atribut una branca d'olivera. Al final del segle XVI, després de les reformes fetes a l'església, ja hi havia una capella que estava dedicada a santa Oliva. L'any 1664 el papa Alexandre VII va concedir que santa Oliva de Palerm fos la patrona principal d'Olesa. Les seves relíquies havien arribat de Roma aquell mateix any, i van dipositar-se a l'església parroquial junt amb altres de sant Antolí i santa Eufèmia. Poc després, l'any 1675, es va aixecar una capella de caire popular que es va bastir sobre un dels portals de la muralla. El 1790 ja existia la Confraria de santa Oliva, i els seus membres s'encarregaven d'organitzar totes les festes i actes. Hi ha notícia que al segle XVIII per la seva diada ja es feia una processó, que es dirigia al portal de Santa Oliva. Al segle XIX la festa incloïa ballades i un àpat comunitari, i els feligresos feien donacions de productes del camp, oli per a la llàntia, blat per fer coques i altres productes. El reliquiari de santa Oliva es conserva actualment a l'arxiu parroquial d'Olesa.

    SAUMELL OLIVERAS, Joan i altres (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 112-114
    VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 154-158