Cançons per collir les olives Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    105

    Coordenades:

    41.54406
    1.89124
    407522
    4599749
    08147-100
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Dolent
    Tradició fora d'ús.
    Inexistent
    Sense accés
    Sense ús
    Pública
    Jordi Piñero Subirana

    A Olesa el conreu de l'olivera i l'elaboració d'oli tenen una important tradició. En arribar el mes de novembre era el moment de la collita, i amb ella s'encetaven un seguit de rituals, especialment cants i danses. Sembla que antigament hi havia cançons per a cada tipus de feina: cançons per al camí, per a la collita i per a l'hora de plegar. Com que la feina de collir no és rítmica la cançó no requeria tornades que s'adaptessin al moviment de la feina. Les cançons feien menys feixugues les llargues jornades i ajudaven a passar el fred. Tot i que qualsevol peça del cançoner popular hi tenia cabuda, algunes que tenien lletres relacionades amb l'olivera van arrelar especialment, per exemple la que fa: "Ses olives que coiu/ quan toquen les vostres mans/ garrida, les convertiu/ en perles i diamants./ Olives a l'olivar/ se n'hi ha quedat ben poques/ per això no vull tallar/ els verducs que hi ha a ses soques." Una de les que se sentien més per la contrada de Montserrat era la cançó de Calandria. Generacions d'olesans van transmetre un afegitó que parodiava els goigs de Sant Salvador adaptats com a corranda. Feia al·lusió irònicament a les desavinences entre dos pobles veïns: "sant Salvador gloriós,/ vós que en sou fill d'Esparreguera,/ si no hi ha olives al pla/ feu que n'hi hagi a l'Escalera".

    MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 379-384
    VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 168-169