Balls d'envelat d'Olesa Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Carrer Argelines, núm. 7
    110

    Coordenades:

    41.54497
    1.8913
    407528
    4599850
    08147-99
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Contemporani
    XIX
    Autors diversos
    Dolent
    Músiques que han caigut en l'oblit.
    Inexistent
    Restringit
    Sense ús
    Pública
    Jordi Piñero Subirana

    La cobla vila d'Olesa conserva un interessant fons de partitures musicals del segle XIX, amb un conjunt de peces ballables que són obra de compositors locals o que fan referència a temes dedicats a Olesa. El fons té un important valor musical, ja que aplega una diversitat tipològica de músiques des de mitjan segle XIX fins a principis del segle XX. La major part el constitueixen balls de moda (valsos, polques, pasdobles), música vocal (cuplets, fragments lírics, peces religioses, fragments de la Passió) i arranjaments que compositors catalans, la majoria d'Olesa, feien de músiques europees. Entre aquestes peces s'han seleccionat deu títols en un projecte que pretén recuperar aquests balls antics: "Samitier" (pasdoble, obra de Josep Monné Dinarès, dedicat al futbolista del F.C. Barcelona), "De Olesa a la Puda" (pasdoble de Feliu Monné Batallé), "El Olesan" (pasdoble de Josep Boada), "A uns ulls" (sardana de Josep Blanch i Reynalt), "Los Polacos" (xotis de Feliu Monné Batallé), "La mariposa" (polca de Feliu Monné i Batallé), "Tio Nelo" (vals-jota de Feliu Monné i Batallé), "Violetes" (fox-trot de Jaume Guardiola), "Niu d'amor" (vals-Boston, d'Andreu Monné i Duran) i "El Olesano" (pasdoble de Casanovas). Pel que sembla, alguna d'aquestes peces van arribar a ser força conegudes en la seva època.

    La delegació d'Olesa de Montserrat de la Unió Excursionista de Catalunya va rebre algunes partitures de l'orquetra Nois d'Olesa, que més tard es van traspassar a la Cobla vila d'Olesa. Quico Monné (1882-1959) havia dirigit l'orquestra Nois d'Olesa durant molts anys, prenent el relleu al seu oncle Feliu Monné i Batallé. Aquesta orquestra va tenir gran notorietat des de finals del segle XIX, tant a Olesa com en altres ciutats catalanes. La família Monné conserva un fons molt complet de partitures d'aquest mestre. L'any 2010, amb el suport de la Diputació de Barcelona, s'inicià un projecte amb el propòsit d'estudiar i recuperar alguns d'aquests balls.

    DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2010). Els balls d'envelat a Olesa (primers de segle XX). Recuperació d'una música perduda amb temes dedicats a Olesa (projecte).
    POVILL ADSERÀ, Joan (2004). La Passió d'Olesa vista per dintre (història d'un espectacle tradicional). Col·lecció vila d'Olesa, 11. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 154-155