Refugi de guixaires
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es troba localitzat en una petita balma en una paret de roca dins el conjunt de pedreres i forns de les Guixeres. Es tracta d'una cavitats d'uns dos metres de diàmetre a la que se li ha fet tapat la part frontal amb pedres de maçoneria i se li ha fet una porta adintellada (d'un metre d'alt aproximadament) amb pedra escairada.
Història
La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu "Discurso" assenyalava l'existència de "dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año" (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: "prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria" (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la "Monumenta Historia Civitatis Minorisae" (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica "guix de Súria" a les tendes de Manresa.
Bibliografia
ARGULLOL, Joseph d' (1880) "Costums del Pla de Bages". L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.
FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;
