Forn de guix 5
Súria

    Bages
    Muntanya sobre la riera del Tordell
    Emplaçament
    A la part superior de la serra que domina la riera del Tordell

    Coordenades:

    41.83597
    1.77551
    398330
    4632289
    Número de fitxa
    08274 - 191
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Malmés pels elements vegetals i la construcció d'una pista
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad. 08274A00400044
    Autoria de la fitxa
    KuanUm - JM Huélamo - JM Solias
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Dins el conjunt d'instal·lacions per a la producció de guix es troba aquest. Es tracta d'un forn de planta rectangular, amb una boca. Les parets són de pedra calcària i es poden observar les pedres calcinades. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. A l'exterior es poden veure grans pedres de guix abandonades.

    En aquest cas el forn està molt ensorrat.

    La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu "Discurso" assenyalava l'existència de "dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año" (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: "prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria" (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la "Monumenta Historia Civitatis Minorisae" (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica "guix de Súria" a les tendes de Manresa.

    ARGULLOL, Joseph d' (1880) "Costums del Pla de Bages". L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.

    FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;