Forn de guix 3
Súria

    Bages
    Muntanya sobre la riera del Tordell
    Emplaçament
    A mitja vessant de la muntanya, al costat d'un camí paral·lel al Tordell

    Coordenades:

    41.83549366036
    1.7725585511992
    398084
    4632239
    Número de fitxa
    08274 - 188
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Malmés per la construcció de pistes i els elements vegetals
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad. 08274A00409009
    Autoria de la fitxa
    KuanUm - JM Huélamo - JM Solias
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Els forns 3 i 4 es troben integrats dins de la mateixa construcció. Es localitzen en la pista forestal que va unint tot tel conjunt. És de planta rectangular, medint aproximadament 9 metres de front per 5 metres d'alçada. Presenta dues boques rectangulars (forns 3 i 4) fetes amb pedra de gres i arcs de descàrrega fets amb maó i parets de maçoneria de grans dimensions fetes de pedra calcària. No es pot accedir a l'interior.

    La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu "Discurso" assenyalava l'existència de "dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año" (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: "prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria" (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la "Monumenta Historia Civitatis Minorisae" (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica "guix de Súria" a les tendes de Manresa.

    ARGULLOL, Joseph d' (1880) "Costums del Pla de Bages". L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.

    FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;