Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.
La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques.
