Plaça de Maluquer i Salvador / Plaça del Bestiar / Plaça de can Sínia
Granollers

    Vallès Oriental
    Plaça de Maluquer i Salvador
    Emplaçament
    A la zona d'eixample de Granollers
    148

    Coordenades:

    41.60889
    2.28872
    440734
    4606598
    Número de fitxa
    08096 - 203
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Granollers
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Plaça de forma rectangular que sembla tallar la carretera, entre els trams que s'anomenen carrers d'Anselm Clavé i plaça de Perpinyà, constituint una mena d'eixample en direcció oest. És un dels indrets importants en el mercat del dijous. En aquesta plaça hi desemboquen carrers de gran tradició, com el de Sant Roc o el d'Espí i Grau. Aquest sector cèntric de Granollers s'ha anomenat en ocasions "l'aparador de la ciutat" (BAULIES, 1965).

    La plaça es troba delimitada per edificis de gran vàlua patrimonial, com l'antic cafè Nou o de l'Alhambra, o el gran casal de la Caixa d'Estalvis. També hi dona una de les façanes de Can Pedrals, o la casa de Magdalena Bufí, entre d'altres que es detallen al final d'aquesta descripció. Com la major part de les places que s'obren a la carretera presenta una interessant arbreda ombrívola, de la què en destaca un exemplar de melis (MUSEU DE GRANOLLERS, CIÈNCIES, 2001). En una posició destacada encara s'alça la torre d'aigua. Fins fa poc encara tenia adossat un modern quiosc d'estructura metàl·lica que en substituïa un d'antic que s'hi havia instal·lat a començaments de segle XX. Era conegut com el quiosc del Mulet. A sota de la torre encara es conserva un refugi del temps de la guerra de 1936 i, ben al costat, hi podem veure les ruïnes d'una antiga torre rodona de la muralla.

    Els elements que han estat inventariats són els que s'enumeren a continuació: números 1, 2 (casa Magdalena Bufí), 3, 4 (edifici La Caixa), 6, 8 (can Pedrals), 18, 19 (cafè Nou, 1891, antiga seu de l'Alhambra), 20, 23, 24, 25.

    Aquesta plaça va sorgir fora muralles el 1842, a conseqüència de l'aterrament d'una part d'aquesta. Fins el 1932 hi tenia lloc el mercat de bestiar gros, que aquell any va ser traslladat al "parc" de la plaça Barangé, davant l'estació de França vella (BAULIES, 1965).

    En aquesta plaça hi havia el cafè del Sínia, famós per les picabaralles de la política local (GARRELL, 1960). El cafè era propietat d'en Salvador Paituví, conegut per en Sínia, motiu propiciat per la situació geogràfica del local -que donà nom també a una vinya i una bassa-, ja que a la part de llevant de l'actual plaça hi existí una Sínia. El número 19 de la plaça era conegut per Cal Bater, el 13, can Delmes (renom d'en Vicenç Vidal Cuquet), a la cantonada amb la plaça de Perpinyà, can Garrelet (d'en Benet Garrell, qui posà aquí ferreteria). També al número 10 en Ramoneda tenia els seus corrals (GARCIA-PEY, 1990).

    La seu de la societat recreativa de L'Alhambra es trobava també en aquesta plaça (al número 19), en un edifici dotat de teatre, construït pels germans Josep i Pere Barangé el 1892 (BAULIES, 1986b). Després el local es va convertir en el cinema Canigó, mes conegut durant un temps com can Pistoles (GARCIA-PEY, 1990). Al número 27 els Ventura tenien un negoci de licors, i feien diners amb l'anís que portava un picarol lligat al coll de l'ampolla (GARCIA-PEY, 1990). L'antic quiosc de la plaça era d'en Mulet (GARCIA-PEY, 1990). La torre d'aigua va estar construïda el 1877, segons consta en una inscripció encara visible a la part alta.

    Josep Maluquer i Salvador (Granollers, 1863 - Madrid, 1931) fou un jurisconsult i historiador del dret català. Se'l considera el promotor de la protecció social dels treballadors espanyols, ja que l'any 1904 encapçalà el grup de promotors de la ponència que desembocà finalment en la llei que donà pas al naixement del Instituto Nacional de Previsión.

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.

    MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.