Plaça de l'Església Perafita

Osona
Nucli urbà de Perafita. Perafita
08160-117
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
XVII-XVIII
Bo
L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció.
Legal
Normes Subsidiàries de Perafita. 1991.
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 012A09000
Jordi Compte i Marta Homs

La plaça de l'Església està situada en un punt força central del nucli urbà de Perafita, a l'oest de la plaça Major.
Es tracta d'una plaça petita i de forma irregular ja que ressegueix l'església parroquial de Sant Pere, en les seves façanes oest i nord, quedant un petit carreró a la banda sud i la plaça Major, separada pel pas de la carretera BP-4653, a l'est. Té dues parts diferenciades, una de més recollida davant la façana principal de l'església i un espai allargat al voltant de la façana nord de l'església. L'espai que s'obre davant la portalada principal de l'església és separat en dos nivells per un alt mur de pedra i unit a través d'unes amples escales de pedra. La part més elevada és la que hi ha davant l'església on hi ha diversos arbres que també ressegueixen el carreró que recorre la façana sud de l'església. La major part de les cases que envolten la plaça estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, presenten els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i tenen teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
Al sud de l'església parroquial i ocupant els números 1 i 2 de la plaça, hi ha la rectoria de l'església.
En el número 3 hi ha l'antiga fàbrica de cal Ballús.
A la seva dreta, en el número 4, es troba una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta. Una d'aquestes, al primer pis, conté la data de 1726 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda.
Al seu costat, en el número 5 es troba una casa que també conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca un portal amb la inscripció "1721 GABRIEL SOLER", amb una creu i el monograma IHS intercalats, a la llinda.
Travessant un petit carreró es troben can Carbó i ca les Monges, orientades a la façana principal de l'església.
Travessant un altre carreró i a la cantonada amb l'inici del carrer del Tint es troba, en el número 8, una casa reformada que no conserva obertures originals.
Travessant el carrer del Tint es troba, en el número 9, una casa que conserva dos portals emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa (un dels quals decorat amb una creu a la llinda), una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1754 junt amb una creu a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al primer pis i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra bisellada.
A la seva dreta, en el número 10 hi ha cal Puig, una casa de grans dimensions amb tres obertures per planta. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc deprimit convex i una finestra a cada costat, tots emmarcats amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres balcons de grans dimensions; el central, lleugerament més gran, emmarcat amb pedra motllurada i els laterals amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada.
Al seu costat, ja pràcticament al costat de la plaça Major es troba, en el número 11, ca l'Estamenya relacionada tradicionalment amb el transport públic ja que era el punt de sortida dels autobusos que feien la ruta Perafita-Vic (l'Estamenya) i la ruta Perafita-Sant Quirze (el Quirze). És una casa que conserva al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, convertida en balcó, i una llinda d'una finestra reformada on hi ha la inscripció parcialment erosionada "Salvedor Borrell 172-" junt amb una creu intercalada.