Plaça Catalunya
Castellgalí

    Bages
    Nucli antic. Plaça Catalunya.
    Emplaçament
    Al centre del nucli antic, al costat de l'església parroquial

    Coordenades:

    41.67638
    1.8397
    403421
    4614496
    Número de fitxa
    08061-38
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Castellgalí i diferents propietaris
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Maria del Agua

    La Plaça de Catalunya de Castellgalí va ser durant molts anys el centre de vida social del poble ja que es troba al bell mig del nucli antic, a un lloc que queda elevat del seu entorn, cosa que reforça el seu caràcter d'espai central del nucli. En aquesta plaça donen les façanes principals d'algunes de les cases antigues i la rectoria de l'església, així com es trobava l'antic cafè i anterior hostal al peu del camí Ral. Per la banda nord-est li permet l'accés el carrer del Castell al costat de cal Vives, i pel costat sud s'accedeix pel carrer de Sant Antoni i carrer Manresa passant la placeta de l'Església. Hi ha les següents cases: - Rectoria: referència per data inscrita, 1643. - Cal Ferreret: referència per data inscrita, 1727. - Cal Simon: referència documental, 1715. - Casal Cultural (antic cafè de la plaça que formava part de ca l'Amigant): referència documental, 1673. Cal Vives i cal Mestret, tot i que es troben a cada banda del camí del Castell que surt de la plaça, es troben numerades com si formessin part de la plaça Catalunya. Cal Mestret ha estat enderrocada recentment; cal Vives te una inscripció de 1776.

    En documentació de l'Ajuntament de Castellgalí de 1935 (AHCM) surt anomenada com Plaça Gran. L'estructura de les cases de la plaça és similar, totes elles es van construir entre finals del XVII i mitjans del XVIII, tot i que probablement alguna aprofités estructures anteriors. L'element més característic és la proximitat de l'església, element que va centrar el creixement del nucli al seu entorn. Aquesta ja existia al 1154 i va tenir moltes ampliacions i restauracions al segle XVII i XVIII, coincidint amb la construcció de cases al seu entorn i amb un increment de la població.

    Vila, J., Melgosa, J. (996). Els noms de les cases. L'Amigant nº 8, desembre.