Carrer Manresa
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És al nucli urbà de Castellgalí. És el carrer més antic del poble, ja que era l'antic camí Ral de Manresa a Montserrat, i hi ha vàries cases relacionades amb activitats que es desenvolupaven a la vora dels camins: ferrers, hostal, casa de dispesses,... S'accedeix des del carrer Sant Antoni. Des de la plaça de l'església, el carrer baixa en direcció a Manresa, una mica costerut degut al pendent que forma el terreny en aquesta zona. Les cases s'arrengleren a la banda de ponent, tot i que actualment a la banda de llevant s'ha construït una filera de cases noves adossades; també a la part inicial del carrer hi ha una casa antiga al costat de llevant, ca l'Amigant. L'estructura de les cases segueix una tipologia similar: planta i dos pisos. Les teulades són a doble vessant amb el carener paral·lel al carrer; cada casa té la seva teulada a una alçada diferent de les del seu costat degut al desnivell del carrer. La majoria de portes són allindades, tot i que dues són d'arc de mig punt; algunes tenen dates gravades a les llindes de portes o finestres. En conjunt les façanes són de pedra vista amb el contorn de les obertures fet de blocs ben escairats. Destaquen les barbacanes que segueixen la mateixa tipologia, amb tres o quatre rengles de teules que surten enfora de la casa de forma esgraonada. Cases: -Nº1, cal Jepet: l'any 1923 l'Ajuntament va acordar el traslladat del jutjat municipal. -Nº 2, ca l'Amigant: era l'hostal del camí Ral. Té un cavall esculpit en una de les pedres cantoneres que miren cap a Manresa, indicant als viatgers la funció. Llinda 1684 i sobre la façana l'escut de la família Amigant. A la planta baixa hi ha restes del passadís que unia la casa amb el castell. -Nº 3 cal Ferrer: dita també cal ferrer Vell per diferenciar-la de l'actual cal Ferrer. El 1859 Josep Fitó i Morera va obrir una ferreria. Abans era coneguda com cal Sastre Nestet. Es conserven 5 escriptures entre 1859 i 1920 a l'Arxiu Episcopal de Vic: capítols matrimonials, establiment a rabassa morta d'una vinya del mas Planoi, cancelació d'usdefruit de la casa, redempció de cens per la casa. -Nº 5 cal Malandango: el nom podria venir d'una deformació de "malandano" que s'aplica a les persones que són un cap de trons. El 1834 Joan Pladellorens és conegut amb aquest nom. A la llinda hi ha una ferradura, podria indicar que hi havia una ferreria. -Nº 7 cal Cofi: Sembla que el nom ve del costum que havien tingut els propietaris d'anar amb una còfia al cap. Inscripcions a les llindes de portes: "Any 1740", "1756" i la pota d'un animal de peu rodó (probablement d'un ferrer o un traginer). -Nº 9 Casal de Cultura i Joventut: Antiga seu de la Unió de Rabassaires i lloc de reunió de la gent del poble. Abans de la Guerra era coneguda com "la sala de baix" per distingir-la de la "sala de dalt" que era a l'actual cal Ferrer del carrer Santa Margarida. Segons tradició oral formava part de cal Cofí i va ser adquirit i habilitat pels amos de la fàbrica Barrera-Monteis (precursors del cal Carné) per tal que els seus treballadors tinguessin un lloc d'esbarjo. Després de la Guerra va ser la seu de les escoles fins a la construcció de l'actual. -Nº 11 ca la Teresa: El 1880 Valentí Ferrer és anomenat Teresa. Llinda de la porta nova amb la data gravada 1757. -Nº 13 cal Pons: de Lluis Pons de cal Pons de la vall d'Artigues. Muntant del balcó amb l'any 1743; dovella a la porta amb les inicials. I.P. Abans de la guerra van haver les escoles. Havia sigut propietat de la família Pladellorens del Talló i era coneguda com cal Talloner. -Nº 16 cal Cintet: construïda cap el 1745. Jacint Calafell la va comprar el 1767. -Nº 17: cal Tinet: originàriament formava una casa junt a cal Cintet, el 1752 es va dividir en dues. Primera referència del nom és del 1875. -Nº 19: cal Boter: devia ser casa d'un boter. El 1897 Josep Giralt Bonvehí ja era anomenat així. A la llinda figura l'any 1756. Antigament hi tenien gent a dispesa i feien vida els músics que tocaven per la festa major.
Història
El carrer com a tal es conformaria a mitjans del segle XVIII, tal i com es pot veure a les dates de les llindes de les cases més antigues: 1684, 1740, 1743, 1756, 1757. Originàriament era el pas de l'antic camí Ral de Barcelona a Manresa i les cases s'assentarien degut a l'ampliació de la zona habitada al voltant de l'església. Per les dates gravades es pot observar que la construcció de cases es va iniciar més a prop de l'església i que amb el temps es van anar construint a la banda de ponent cap a Manresa.
Bibliografia
Vila, J., Melgosa, J. (996). Els noms de les cases. L'Amigant nº 8, desembre.