Pi de Can Tarrida
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Can Tarrida / Torrent daniel
    175

    Coordenades:

    41.52172
    2.35615
    446280
    4596876
    Número de fitxa
    08214 - 178
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08213A003000130000JB
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 12 metres d'alçada, per 2,29 de volt de canó per 2,35 cm de volt de soca i 15,50 cm de capçada. Lleugerament inclinat, creix en el marge d'un corriol, al Nord- Oest de la torre de Can Tarrida, entremig d'unes antigues feixes de cultiu d'olivera i garroferar. El tronc, amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, té la forma característica d'una ombrel·la i no ha estat mai podada, la qual cosa li confereix un aspecte imponent vist des de sota mateix. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla i agrupades de dues en dues, poden fer fins a 20 cm. de llarg. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. Aquesta madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. La llavor que hi ha a l'interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània.

    Aquesta conífera naturalitzada al nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des del nivell del mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.
    La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.

    AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
    PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.