Can Tarrida
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Torrent Daniel
    155

    Coordenades:

    41.52166
    2.35693
    446345
    4596869
    Número de fitxa
    08214 - 103
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA 9302)
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    000209400DF49F0001HE
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Casa als quatre vents situada al vessant dret del Torrent Daniel. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i terrat pla amb llanterna. S'hi accedeix per una avinguda flanquejada a banda esquerra per un gran mur i unes torres circulars de maçoneria que permeten superar els desnivells.
    La façana principal, orientada a migdia, té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat delimitats per les obertures de cada planta. Destaca la tribuna de vidre del primer pis, en l'eix central. L' ornamentació està realitzada amb elements arquitectònics heterogenis: alguns de tipus neogòtic (finestres pis superior) o neoclàssic i modernistes; com les línies sinuoses del petit mur de tancament del terrat. També s'observen elements del neoclàssic francès com la mansarda recoberta amb pissarra que forma la base de la torre llanterna central.

    Construcció de les darreries del segle XIX al damunt de l'antic mas Daniel, propietat de la família Bailach des de 1804. El promotor n'és l'industrial barceloní EnricTarrida que tenia un negoci de llums d'acetilè per a cotxes. La bateja amb el nom de Torre Mar i Cel.
    L'any 1929 s'enjardina l'entorn i es cobreix l'antic safareig i es construeix una font presidida per la imatge de la Puríssima Concepció.
    L'any 1940 consta com a propietaris la família Rocavert.
    Actualment acull una fundació pro disminuïts psíquics. Durant les obres de rehabilitació, a la planta baixa, ens explica el seu actual gerent, que se'ls va enfonsar el terra més enllà del mur orientat al nord. Van descobrir una galeria amb cambra però no es van atrevir a entrar-hi i la màquina la va colgar. Segons el propietari anava fins gairebé a tocar del barri d'entrada actual, fent una petita diagonal i formant algun colze.

    AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
    BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt.
    PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55.