Goigs en llohansa del noble soldat de Christ y màrtir invicte de la Fe Sant Sebastià
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
GOIGS en llohansa del noble soldat de Christ y màrtir invicte de la Fe / SANT SEBASTIA / (Sa feta lo dia 21 de janer) / advocat especial contra pestilencia y demes mals encomanadissos, / que's venerat a sa capella, a la parroquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt, / arxiprestat de Mataró i bisbat de Barcelona.; i que diuen així:
Mártir sant molt singular / Suplicam vostra potencia: / Vulláu a Jesús pregar / Nos guardi de pestilencia. // Vostra mare es de Milá, / Vostre pare de Narbona, / Y en la Cort, Diocleciá / Per capità vos corona, / Peró vos per a Deu aymar / Deixáu aytal dependencia: / Vulláu, etc. // Passareu crudels torments, / En los que segons s'ha vist / Convertireu molta gent / A la fe de Jesucrist; / Per so vos ve a suplicar / Lo ver fidel la clemencia: / Vulláu, etc. // En un pal fort-ment lligat / Per ordre del fer Pretor, / Sufriu amb heróych valor / Ser crudelment fletjat, / Mes Deu vos volgué curar / Usant de favorescencia: / Vulláu, etc. // Vostre únich pensament / N'es la Gloria assolir, / Y assotat bàrbarament, / Finalment varen morir, / Poguent l'ánima volar / Cap al sí de l'Omnipotencia: / / Vulláu, etc. // Lo ver Deu vos te pronés, / Puix per Ell varen patir; / Que' l devot no sía pres / D'eix mal, ans puga guarir. / Y ja qu'ab fe ve a implorar / Vostre socors y assistencia / Vulláu, etc. // A Roma amb gran honor / Es vostre Cos venerat, / Y sempre qu'algú ha pregat / No li havéu negat favor, / Animant a tots demanar / Vostra bella providencia: / Vulláu, etc. // D'esta vila protector / Y singular advocat, / Guardéu, aquest poblat / Ab vostr'alta intercessió, / Feu en poguem servar / De tal mal y tal dolencia: / Vulláu, etc. // TORNADA // ¿ Oh Sant nostre tutelar / Y Mártir per excel·lencia! / Vulláu a Jesús pregar / Nos guardi de pestilencia. /
V. Ora pro nobis, Sancte Sebastiane. //
La capella de Sant Sebastià, fou construïda l'any 1578, i la imatge de Sant Roc és una de les tres d'escultures del cos principal del retaule, obrat l'any 1579 pel mestre Joan Forner, escultor, de Mataró.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
