Cedre de Ca l'Anton Feliu
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cedre del gènere Cedrus i espècie libani, plantat al cap de munt d'un talús rocallós, a mà dreta de l'entrada principal de la propietat. És una conífera de fulla persistent, amb una alçada màxima de quinze metres. Les fulles són acidulars i mesuren uns 25 mm. El seu fruit és una pinya de forma ovoide i dreta, que pot arribar a mesurar entre 8 i 12 cm de llarg. El tronc està completament inclinat i dificulta la presa de mesures. No obstant això, estem davant d'un espècimen amb un volt de canó de 2, 50 metres i un volt de soca de 3,80 metres aproximadament. Presenta un tronc rectilini i inclinat des de la seva base en direcció a la portalada d'accés de la propietat. El creuer es troba entre quatre a cinc metres d'alçada, del qual neixen dues branques, que donen tota la potència a la capçada, de forma tabular. També s'observa l'empremta deixada per la poda de dues branques de grans dimensions que creixien per damunt de l'entrada i que potser haurien accelerat la seva inclinació.
Història
Aquest arbre és originari de les muntanyes del Líban, Turquia i Síria, entre 1.300 i 2.300 metres d'altitud. Suporta molt bé el fred i la sequera. De fet el cedre és l'emblema nacional del Líban i està representat a la bandera del país. Per la seva resistència i longevitat, ha estat una espècie apreciada en llarg del temps per molts pobles de la Mediterrània. Aquest fet ha comportat una extensa desforestació, de tal manera que la vall dels Cedres de Déu i la vall de Kadisha van ser declarats, l'any 1998, per l'UNESCO, Patrimoni de la Humanitat. Hauria estat introduït a Europa occidental com a arbre ornamental a partir del segle XVIII.
Ha estat considerat per diverses religions com un pont entre els homes i Déu, ja sigui per la seva majestuositat o perquè és una fusta que després un agradable aroma alhora que és molt resistent als insectes. Simbolitza la grandiositat, la bellesa, la noblesa d'esperit, i potser per això s'ha associat a la immortalitat. Surt esmentat a la Bíblia en varies ocasions, i especialment en l'aixecament del primer temple de Jerusalem.
Els fenicis, per exemple, el van utilitzar per a la construcció, especialment per als vaixells. A l'Antic Egipte s'hauria utilitzat la resina o reïna d'aquest arbre per a la momificació. Segons la Llei de Moisès, els jueus haurien emprat l'escorça d'aquest arbre en el tractament de la lepra i per a la circumcisió.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.
