Figuera de Cal Notari
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Carrer Sant Miquel, davant de Cal Notari
    139

    Coordenades:

    41.51898
    2.35774
    446411
    4596570
    Número de fitxa
    08214 - 181
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Malgrat estar protegida per un parterre i una vorera, la presència de vehicles estacionats arran de la soca poden accelerar la mort d'aquest espècimen ja que les arrels acostumen a ser superficials.
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Vilassar de Dalt (Pl. de la Vila, 1 - 08339)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Exemplar isolat de Ficus carica, plantat al davant de la casa de Cal Notari, a migdia, en un parterre desproveït de vegetació herbàcia, arbustiva i floral. Aquest espècimen, té una amplada de capçada de 7 a 8 m per una alçada màxima de 4 a 6 m aproximadament. El volt de soca és de 2,60 m. Pel que fa al volt de canó cal destacar que el tronc originari mesura 1,50 m, mentre que pel tronc nou, fruit d'un rebrot de la soca, fa 66 cm. Si mesurem els dos troncs que neixen de la mateixa soca, tenim un diàmetre total de 2,50 m a 1,30 m d'alçada. L'escorça és grisenca i llisa en el rebrot, mentre que el tronc més vell ha crescut torçut i protuberant, perdent la suavitat dels espècimens joves. Està gairebé mort i corcat a excepció d'una branca guerxa que reposa en un suport metàl·lic perquè no cedeixi a conseqüència del pes. S'hi ha observat diversos borrons. L'època de floració és entre el maig i el juny. Les flors són molt petites; es troben tancades a l'interior d'un receptacle carnós. D'aquesta inflorescència neix el fruit anomenat figa. La forma, color i textura dependrà de la varietat. Al costat de la soca hi ha una base de premsa realitzada en granit.

    Aquest arbre singular va ser declarat d'Interès Local (DL), el 28 de març de 1995, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989.

    Aquest arbre olorós constitueix, juntament amb la vinya i l'olivera, un dels cultius més importants de les civilitzacions mediterrànies. Plantats aïllats han estat estretament lligats als antics cultius de vinya o de secà per l'ombra que proporcionaven al pagès o al vinyataire. L'aparició dels tractors per facilitar les tasques a l'hora de llaurar van facilitar la desaparició de molts d'aquests exemplars ja que la majoria de les arrels es situen a una profunditat entre 20 i 45 cm.
    La fusta de la figuera no és gaire resistent, i per això es diu que és un arbre de brancada traïdora, ja que en qualsevol moment una branca pot partir-se amb el pes d'una persona. En alguns indrets, tradicionalment es feia la part central del banc de fuster però és una fusta que es podreix fàcilment. És un mal combustible.
    El fruit es pot condicionar de moltes i diverses formes: en melmelada, confitat , i a la cuina mediterrània és molt emprat per a la confecció de plats diversos. Els romans el coneixien perfectament i era molt apreciat en la seva forma deshidratada.

    AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
    PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.
    www.ccmaresme.cat
    http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_mon…