Arbre perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, d'aspecte molt semblant a l'alzina. D'aparença robusta, mesura uns onze metres d'alçada per uns onze de capçada. Ha crescut en el marge d'una finca privada. Per la part del darrera hi ha una un filat de tancament i uns xipressos adults plantats a la part externa d'aquesta, que impedeixen, en part, el desenvolupament de la capçada. El tronc és més o menys sinuós, ramificat lateralment. Presenta una escorça gruixuda, de color grisenc i rugosa,. Sembla que no ha estat mai pelada, la qual cosa pot fer pensar que el suro pelegrí (primer suro) pugui mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. El volt de soca pot oscil·lar entre 1,50 i 1,80 m, mentre que el volt de canó estaria en 1,50 m. El creuer és força baix, a un 1,60 m del terra del qual neixen un parell de branques potents que es van bifurcant en alçada. Les fulles, perennes, són lleugerament lobulades o dentades i fan entre 4 i 7 cm de llargada. Presenten varies tonalitats en funció de la seva disposició dins l'arbre, però fosques a l'anvers i més clares a l'anvers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10 - 12 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 cm de llargada. Al voltant d'aquest marge s'hi han plantat diverses iuques (Yucca), una planta invasora molt emprada en jardineria originària de les parts càlides i àrides de l'Amèrica del Nord, Central, Sud i Antilles. També hi ha figueres de moro (O. ficus-indica), una planta d'origen americà però que ha esdevingut subespontània a gairebé tot el litoral mediterrani.
