Pedrera de les Guixeres 7
Súria

    Bages
    Muntanya sobre la riera del Tordell
    Emplaçament
    Zona muntanyosa que ha estat verticalitzada per l'acció antròpica

    Coordenades:

    41.83508
    1.77567
    398342
    4632190
    Número de fitxa
    08274 - 196
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Malmés pels elements vegetals
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad. 08274A00400044
    Autoria de la fitxa
    KuanUm - JM Huélamo - JM Solias
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.

    La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques.

    La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu "Discurso" assenyalava l'existència de "dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año" (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: "prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria" (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la "Monumenta Historia Civitatis Minorisae" (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica "guix de Súria" a les tendes de Manresa.

    ARGULLOL, Joseph d' (1880) "Costums del Pla de Bages". L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.

    FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;