Pedrera de cal Beco Vallirana

Baix Llobregat
Serral del Beco - Cal Beco
Al marge dret del camí que va de la masia de can Rovira al Coll Verdaguer, prop de la masia
389m

Coordenades:

41.38821
1.91741
409488
4582419
08295-685
Patrimoni immoble
Obra civil
Contemporani
Popular
XIX-XX
Regular
Coberta de vegetació.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08296A00800003
Adriana Geladó Prat

Explotació geològica situada a poca distància a ponent de la masia de cal Beco, actualment en desús i coberta de vegetació. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.

Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. En aquesta pedrera s'extreïa sal de llop (carbonat de calci cristalitzat), un tipus de calcita utilitzada en la fabricació del vidre i d'algun tipus de marbre. També es coneix amb el nom de pedra de marbre. L'explotació va tenir una vida curta donat que el material que se'n extreïa era poc rendible.

AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 96. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). "El treball de la pedra a Vallirana". Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.