Cal Beco
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i força enrunada, amb un barri davanter tancat amb una gran tanca bastida en pedra i amb els paraments arrebossats. L'edifici presenta una planta rectangular amb la coberta de dues vessants completament enderrocada. Està distribuït en planta baixa i pis, tot i que interiorment ha perdut el forjat del nivell superior. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars bastides amb maons, moltes d'elles reformades. A l'extrem de llevant hi ha un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. La part interna de l'edifici està completament enderrocada i neta de runa. Conserva una llar de foc i una tremuja utilitzada per les tasques relacionades amb la pedrera del costat, encastada al mur de tramuntana. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar i, en origen, els paraments arrebossats. Hi ha diverses obertures tapiades també.
Història
En origen es tractava d'una petita heretat amb vinyes i oliveres pertanyent a can Rovira. Durant un temps, des de la casa s'explotava una pedrera molt propera de la que s'extreïa sal de llop (un tipus de calcita utilitzada en la fabricació del vidre i d'algun tipus de marbre).
Bibliografia
AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 49-50. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.