Parc del Castell de Montesquiu
Montesquiu

    Osona
    Ocupa gran part del terme municipal del Montesquiu.
    Emplaçament
    Per accedir al Parc des de Montesquiu cal creuar el Ter pel pont que hi ha al final del carrer Santiago Rusiñol.

    Coordenades:

    42.113565462827
    2.2124653776902
    434895
    4662686
    Número de fitxa
    08131 - 81
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    El Pla especial del Parc del Castell de Montesquiu va ser aprovat en data 30 de juliol de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 755 de 20 d'octubre de 1986 i modificat en data en data 2 d'abril de 1998 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2.672 de 2 de juliol de 1998.
    Accés
    Fàcil
    Científic/Lúdic/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya, 126. 08008 Barcelona.
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    El Parc del castell de Montesquiu està entre el límit geogràfic que divideix les comarques d’Osona i el Ripollès, a la dita subcomarca el Bisaura, i a cavall de dues províncies, Barcelona i Girona. Ocupa territori de cinc termes municipals, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. A nivell natural el parc destaca especialment pels boscos de roure, faig i pi roig.

    El Parc forma part de l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigscalm-Bellmunt.

    A més del patrimoni natural, el parc és reconegut pel seu patrimoni cultural, en primer terme amb el Castell de Montesquiu que li dóna nom, situat dins el terme de Montesquiu. Junt també amb un seguit de masies (les Planeses, la Masoveria del Castell, la Casanova del Castell, la Solana, les Codines,.) i altres elements, com el pont de les Codines, que configuren un ric patrimoni cultural, també de tradició vinculada a la pagesia, al treball del territori i la creació d’un paisatge agrícola, ramader i forestal. Els orígens documentals del castell permeten situar l’ocupació del lloc a l’època medieval, tanmateix les característiques del territori, els cursos fluvials,.. esdevenen un entorn que segurament ha estat ocupat de molt més antic, malgrat no es conservin evidències arqueològiques documentades.

    El parc compta amb una xarxa de senders que permeten recórrer per diversos indrets, amb graus de diferent dificultat i exigència. Al parc, dins el terme de Montesquiu s’hi ubiquen els equipaments centrals, des del propi castell que compta amb una museïtzació i visites guiades, fins a les oficines del parc situades a la masoveria, un equipament per exposicions conformat en una antiga cabanya, un centre de desenvolupament forestal, una casa de colònies junt amb uns terrenys d’acampada, una masoveria amb activitat agrícola i ramadera, i també amb algunes fonts i espais condicionats per al descans.

    La propietat del Castell de Montesquiu van ser cedides per Emili Juncadella a la Diputació de Barcelona l’any 1976, a partir d’aquí la institució va començar a treballar en l’estudi, la conservació i valorització dels elements històrics, arquitectònics, naturals,... Aquesta cessió esdevindria l’origen de la creació del Parc del Castell de Montesquiu.

    El parc forma part de la xarxa d’espais gestionats per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

    La superfície total protegida del Parc del Castell de Montesquiu, entre els diferents municipis és de 546 hectàrees, dividit en dues parts pel riu Ter, gran part del terme municipal de Montesquiu forma part del parc.

    El Pla Especial que regula el parc es va aprovar l’any 1986, està gestionat i participat per un Consell Coordinador amb dos representants de la Diputació de Barcelona, presidència i vicepresidència, dos representants de la Generalitat de Catalunya, i els alcaldes dels municipis del parc. Des d’un acord de novembre del 1999 també hi és convidat a participar a les reunions l’alcalde Vidrà, amb veu però sense vot.