Aquest edifici era una antiga masoveria del Castell de Montesquiu.
En la documentació recollida en els estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, s'hi documenta la "nomenada Casa Nova del Castell de Montesquiu" des del segle XVII en endavant.
Al segle XVII, després d'haver entrat les tropes de Felip IV a Barcelona, la ciutat fou ocupada i confiscada pels francesos des de l'any 41 fins a l'inici del 52, un cop finalitzat el setge de Barcelona (Guerra dels Segadors), el mateix any 1652, Narcís Descatllar, Marquès de Besora, va de prendre possessió de les seves propietats. En aquest context consta que des de l'any "53 fins en lo any 60 que en lo Castell de Montesquiu se tenia guarnició de esa companyia de Infanteria molt numerosa es amara los soldats la Casa nova la Cabaña y Corrals lo que torni a fer (ACA, Besora1794/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, Data s. XVI-XVII(1794). LLORET; MARAGALL, 2019).
Del segle XVIII, quan Lluís Descatllar tenia la propietat del Castell de Montesquiu, en un document en el que es relacionen els arrendaments del Marquesat de Besora, dins l'Heretat del Castell de Montesquiu hi consta la Casa Nova. Aquesta masoveria es va arrendar per un preu de 640 lliures, 160 lliures per any, pagant-se per Tots Sants i amb una sèrie de pactes que s'hi relacionen; el lloguer començava l'1 de maig de 1765 i acabava el darrer dia d'abril de l'any 1769 (ACA, BesoraXVIII/4: Diversos, Queralt, Lligalls 4. LLORET; MARAGALL, 2019).
En una relació de béns del segle XIX sobre el Marquesat de Descatllar, llavors, Besora; es referencia dins la parròquia de Sant Quirze i lloc de Montesquiu: "En esta parroquia y lugar de Montesquiu depende de las misma ermita pròpia del siguiente: El Castillo de Montesquiu, Manso casa Nova contigua al mismo, la casa llamada Cabaña del Rector, la casa granero de Montesquiu, su molino batan, otro avinero llamado nuevo, Molino harinero de Sant Quirico, y Molino trapera en el, vulgarment del Bruch o de foradada" (ACA, BesoraXIX/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, s. XIX. LLORET; MARAGALL, 2019).
L'estructura arquitectònica que es conserva, és resultat de les reformes i modificacions que l'edifici ha experimentat al llarg de la seva història, especialment la important transformació de la darrera reforma del segle XX. Així, la primera època en que el Parc del Castell de Montesquiu era Parc Comarcal, l’edifici es va transformar tot reformar-lo i adaptar-lo per a usos de residència de les persones assistents a actes al castell. L’obra es va fer l’any 1986 i va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Ambròs. La rehabilitació va abastar també l’entorn immediat, adequant-lo per a usos residencials i lúdics.
La darrera època va estar funcionant com a restaurant, actualment resta pendent d’obertura.
