Riu Ter
Montesquiu
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El riu Ter creua el terme municipal de Montesquiu de nord a sud, dividint el territori en dos. Al seu pas pel municipi el curs fluvial rep l’aigua de torrents i rieres, en especial menció a la riera de la Solana i la riera de Sora.
El Ter és el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut i una superfície de conca de 3.010 km2; transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà. Neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit.
A la llera hi creix la característica vegetació de ribera, com verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. Oferint hàbitat a nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc.
El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. Tal i com queda testimoniat al seu pas pel municipi de Montesquiu, on les seves aigües van ser aprofitades des de l’època baix medieval per molins fariners, a l’època preindustrial amb fargues i altres molins, tot d’infraestructures i petites manufactures que s’anirien bastint a redós. A l’època industrial van aparèixer nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lat a la zona, al municipi la Farga de Bebié esdevenint una de les grans colònies tèxtils del riu Ter, també la resclosa i canal de can Trinxet (al terme de Sant Quirze de Besora, així com per fer funcionar dues fàbriques de carbur. L’explotació industrial del riu al terme continua funcionant, actualment com a centrals elèctriques. A més dels usos industrials el Ter també ofereix usos naturals i socials, grans zones d’hortes han estat regades amb les seves aigües.
El costat del riu al seu pas pel poble de Montesquiu ha estat zona de passeig habitual, actualment amb un entorn que ha millorat l’entorn de peu del riu, adequant-lo al passeig i oferint informació de la flora i fauna que hi ha.
La presència del riu Ter a la zona ha estat un element determinant per la creació del primer nucli de població. A la vegada el curs fluvial ha condicionat la població, depenent de Sant Quirze de Besora fins la seva independència l’any 1934, havent de creuar el riu per arribar a la capital del municipi en aquella època. El nombre de ponts que hi ha al terme sobre el riu Ter, testimonien també que el curs fluvial esdevé també un element divisor que cal minimitzar amb la construcció d’infraestructures que permetin connectar els dos costats del municipi.
Bibliografia
-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.
-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.
-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.
-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.