Palau Falguera. Capella
Sant Feliu de Llobregat

    Baix Llobregat
    Carrer de Falguera, 2-6

    Coordenades:

    41.38091
    2.04296
    419976
    4581485
    Número de fitxa
    08211 - 130
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Eclecticisme
    Historicista
    Segle
    XIX
    Any
    1890
    Joaquín de Càrcer
    Estat de conservació
    Bo
    La capella ha estat subjecte d'una gran restauració
    Protecció
    Legal
    BCIL 19/10/1988
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    19122 (Palau)
    Accés
    Restringit
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 0216901DF2801E
    Autoria de la fitxa
    CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT

    La capella del Palau Falguera està situada a l'extrem sud del Palau a l'alçada de la terrassa de la planta noble. Es tracta d'un edifici aïllat de mitjanes dimensions, d'estil eclèctic propi del romanticisme vuitcentista que oferia un fort contrast entre l'aspecte exterior amb una decoració més austera i interior molt abarrocat. A l'exterior imita l'estil renaixentista, amb un atri paral·lel a la façana sud del palau que consta de cinc arcs, cadascun dels quals descansa en un parell de pilars de secció quadrangular flanquejats per dues columnes de fust cilíndric molt prim i un capitell de motius florals (fulles d'acant). Per sota de l'atri se situa la façana, perforada per tres portes compostes de dues fulles corredisses, cadascuna d'elles en correspondència amb un dels tres cossos que formen la capella, el central i dos laterals. A la porta d'entrada principal hi trobem un magnífic vitrall de colors. La decoració està feta amb pa d'or.
    Les dues façanes laterals estan decorades amb impostes de pilastres d'un cert relleu i una finestra en arc de mig punt.
    Per dintre, els tres cossos de la capella es comuniquen a través de portes corredisses amb vitralls de colors que permeten individualitzar els espais. El més important és el cos central, de planta el·líptica i inspirat en les esglésies barroques italianes. Aquesta és la sala que contenia l'altar, situat davant de l'entrada i és la més rica en decoració. Hi predominen els colors daurat i blau turquesa. El terra està fet de mosaic de petites tessel·les que dibuixen motius florals i geomètrics en tons blancs, grisos i ocres envoltant dos coloms enfrontats. La coberta és una cúpula amb lluerna, que proporciona una llum zenital a l'espai i està decorada amb pintures que representen àngels en posició de cantar, d'estil italianitzant sobre fons daurat. Entre la cúpula i les parets hi ha una cornisa motllurada amb un motiu decoratiu a base de filigrana floral daurada. Les parets presenten impostes de pilastres barroques que arrenquen del sòcol i arriben a l'inici de la cornisa de la cúpula. Tenen motllures daurades i l'interior decorat amb filigrana també daurada. Es rematen amb un capitell daurat de fulles d'acant amb una creu grega emmarcada. Les portes que donen accés als espais laterals de la capella també estan profusament decorades de la banda d'aquest espai central. Presenten una cornisa a la part superior suportada sobre mènsules daurades que cauen a banda i banda de la porta. Sobre la cornisa hi ha una decoració molt barroca, a base de motius florals i, en posició central, un espai ara buit en el que hi havia hagut un escut.
    Els cossos laterals són força més senzills i no presenten decoració a les parets. El terra és també de mosaic. El del costat oest és de forma rectangular amb els quatre angles arrodonits. Destaca la sortida que té a l'espai oposat a la porta que comunica amb l'espai central, que condueix a una balconada sobre el jardí. El de la banda est és de forma octogonal.
    Després de l'adquisició del Palau per part de l'ajuntament i la consegüent restauració, a la capella se li va annexar per la part posterior una construcció de nova planta que fa de petita sala d'exposicions i a la qual es pot accedir tant des de la capella com des dels jardins del Palau a la planta baixa.

    La Capella del Palau Falguera va ser construïda al 1890 per Joaquin de Càrcer. Es diu que el cos central de la mateixa, el més guarnit i on es trobava l'altar, era reservat exclusivament als marquesos. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, la vall baixa del Llobregat va ser un destí atractiu d'inversió pels burgesos barcelonins, que compraven terres i masos a la pagesia local per la situació privilegiada dels seus terrenys.

    - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
    - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p.