Palau Falguera. Jardí
Sant Feliu de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El jardí del Palau Falguera s'acosta, estèticament, als cànons del jardí francès. Aquest es caracteritza bàsicament per la simetria de la seva organització, però també per la integració d'espais d'aigua a les zones verdes, l'existència de terrasses sobrealçades que permeten la visualització del conjunt en un sol cop d'ull i l'aparició d'escultures decoratives al llarg dels passeigs.
Quant a la vegetació, hi trobem arbres ornamentals com els plataners, les palmeres o els xiprers, arbres típics de la zona (alzina, pi blanc i llorer), i també alguns fruiters i plantes aromàtiques que formaven part de l'antic hort.
Història
Els jardins del Palau Falguera tenien originàriament més de 3 hectàrees i arribaven fins al riu en direcció a ponent. La propietat comptava amb una zona enjardinada que eren les més properes a la casa, però es tractava sobretot una finca dedicada al cultiu d'arbres fruiters. A principis del segle XX la propietat ja va perdre una part dels terrenys a causa del traçat del carrer Ramon i Cajal. Però continuava essent d'una gran extensió. És als anys 60 del segle XX quan la família Vilallonga va vendre una part important per a la seva urbanització, sorgint així el barri de Falguera. Amb aquesta operació es va perdre la zona de conreu de fruiters i també una part de jardí.
Bibliografia
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p.
- SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46.
