Palau Falguera

Sant Feliu de Llobregat

Casa senyorial als quatre vents, de grans dimensions situada en una finca enjardinada (veure fitxa 128). L'edifici és de planta rectangular, tot i que la gran terrassa de la planta noble, que li és paral·lela, es desenvolupa als extrems perpendicularment, donant una forma d'U al conjunt. En alçada, l'estructura és de planta baixa i dos pisos.
El Palau presenta dues façanes: la que dóna al carrer de Falguera i la que es pot contemplar des dels jardins. Aquesta última, anomenada també “façana del llac o del jardí” és més abarrocada, presenta més elements decoratius i és la que dóna al palau el caràcter sumptuós que encara conserva (veure fitxa 126).
La façana del carrer Falguera es caracteritza per la seva gran austeritat. En planta baixa presenta una obertura central en forma d'arc rebaixat amb esplandit. Al centre de l'arc se situa l'escut de can Falguera. A banda i banda, diverses portes i finestres, entre les quals s'hi troba la que permetia el pas del carruatge. Al primer pis, finestres i portes a petits balcons que coincideixen en la seva posició amb la línia marcada per les obertures de la planta baixa. Al pis superior, finestres de petites dimensions.
Però és la cara de ponent la que dóna la millor perspectiva del Palau com a casa senyorial. Situats als jardins i mirant cap a l'edifici veiem el llac que presideix la construcció, de forma allargada i amb els costats curts lobulats. Al bell mig del llac una escultura del deu Neptú, obra de Dubray (veure fitxa 228). Altres escultures decoren diversos punts de l'exterior de la finca (veure fitxes 125 i 227). Coincidint visualment amb l'eix central longitudinal del llac se situa l'eix central de la façana, encapçalada pel punt en què s'uneixen els dos brancals d'escala que arrencant del jardí conflueixen a l'escalinata central que dóna accés a la gran terrassa de la planta noble. Aquesta terrassa transcorre paral·lela a la façana fins que en els seus extrems s'endinsa en el jardí i traça una perpendicular a la façana. Sota la terrassa, en planta baixa, es desenvolupa una galeria d'arcs escarsers que es prolonga per les ales laterals de la terrassa i que crea una porxada. La terrassa, amb vistes al jardí, està delimitada per balustrada de ceràmica amb pilars intercalats, sobre els quals se situen florons de terracota.
En façana, l'eix central està clarament remarcat per la presència d'una gran porta emmarcada per pilastres i per sobre de la qual se superposen una sèrie d'elements que en destaquen la centralitat: una fornícula de terracota amb una dona que representa l'abundància, el rellotge i, coronant el conjunt, l'escut de la família Falguera (veure fitxa 131). Aquesta porta central és la que dóna accés des del jardí a una de les sales més emblemàtiques del palau, el saló dels Àustria (veure fitxa 129).
A banda i banda d'aquest eix central trobem diverses obertures: a la primera planta portes que donen pas a diferents sales de la planta noble i al pis superior finestres. Destaca també la presència de dos baixrelleus de terracota que representen una al·legoria de l'agricultura i la jardineria.
A l'extrem sud de la casa, i separada d'ella per uns pocs metres de terrassa, trobem la capella del palau (veure fitxa 130). A l'ala nord, i en planta baixa, s'hi ubicaven les cavallerisses. Actualment és en un d'aquests espais on es guarda, exposada al públic, la carrossa dels Marquesos de Castellbell (veure fitxa 127). Els jardins són de disseny vuitcentista i cal remarcar-ne el llac situat just al centre de la U i els plàtans centenaris que formen un embolcall vegetal al conjunt arquitectònic. A l'exterior hi ha diverses escultures.
La qualitat arquitectònica de l'edifici és molt irregular però queda presidida per l'espectacularitat de la façana del llac i les terrasses que s'obren als jardins en contraposició a la simplicitat absoluta de la façana del carrer de Falguera.