Fàbrica Matacàs
Sant Feliu de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Actualment, el recinte està format per un conjunt de tallers i naus de caire privat. Es tracta d'una estructura de grans dimensions i molt senzilles: planta rectangular compartimentada longitudinalment en tres naus, cadascuna amb una teulada a dues aigües i amb planta baixa i pis. La planta baixa té un acabat a base de lloses de pissarra ferruginosa que li dóna un to pronunciadament vermellós. Cap amunt les parets són arrebossades i pintades. L'accés principal se situa sobre una façana lleugerament corba flanquejada per dues torres un pèl més altes que la resta del conjunt. La il·luminació de la nau s'aconsegueix amb grans i nombrosos finestrals rectangulars, alts i estrets que donen lloc a parets molt translúcides. A la façana que dóna al carrer Anselm Clavé, aquests grans finestrals tenen, a trams regulars, obertures d'accés a la nau.
Història
A partir de la darreria del segle XIX, va començar a definir-se el perfil industrial de Sant Feliu i, en general, de la comarca, però no va ser fins els anys cinquanta i seixanta que es produí la gran expansió fabril de la zona. Aquesta s'orientava sobretot en els sectors del metall i de la química, i arran del creixement esmentat, la població es va veure incrementada de forma notable.
L'any 1954 s'inicià la producció de la fàbrica de motors diesel per a la indústria, arquitectura i marina que Juan Matacàs i Aymà havia traslladat a Sant Feliu després d'estar instal·lat, durant anys, a Barcelona, i acollia una plantilla de 300 treballadors.
No es disposa de massa informació al respecte, però és destacable la situació social dels anys cinquanta i seixanta, sobretot pel que fa la relació entre la fàbrica i el moviment obrer:
La dictadura franquista i la seva política econòmica regida per l'afany d'afavorir el moviment de persones sense aplicar mesures per al seu acolliment en els nous indrets on es desplaçaven, va propiciar la creació de nous barris construïts amb urgència i l'avocació de penoses condicions de vida a la nova classe treballadora. Això va fer que sorgissin protestes, i entre elles va ser destacable la vaga de 1962, coneguda com la vaga de la Siemens, i propiciada per un jove treballador de la fàbrica de Matacàs. Aquesta vaga es va convertir en un mite a seguir, i va significar un precedent per a la fundació de Comissions Obreres a Catalunya.
Bibliografia
- ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Col·leccions. Documentació Matacàs.
- CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. "El moviment obrer (1939-1978)". Descobrim el Baix Llobregat 4. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1998. 32 p.
- CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. "El moviment obrer. Contextualització històrica". Descobrim el Baix Llobregat 4. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1998. 31 p.
- PRAT I CARBAJAL, Enric; RENOM I PULIT, Mercè; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz (dir.). Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Llobregat, 2009. 677 p.
