Palau Baltà
Vilafranca del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici als quatre vents de tipus senyorial, de planta trapezoidal, estructurat al voltant d'un pati central. Està compost de planta baixa sobreaixecada, planta primera i sotacoberta. Les cobertes són a diferents aigües i amb els careners paral·lels a les façanes. Façana principal feta de carreus i formada per un cos central amb barbacana de fusta sobre una galeria de set finestres seguides d'arc rebaixat i per dos cossos laterals, un més ample que l'altre, coronats per merlets escalonats. El portal és de mig punt dovellat i està descentrat a la dreta i porta un escutb a la clau. A la planta pis, hi ha una llotja-tribuna central amb finestra coronella de columnes fines i capitells, suportada per carteles de pedra amb claustres sota l'ampit i coronada amb escut. A banda i banda, hi ha finestres adintellades amb motllura perimetral i trencaaigües amb culs de llàntia, dues creuades i dues amb quadrifoli sota l'ampit. La façana del carrer Escudellers té portals amb arc carpanell, finestres adintellades, una creuada i algunes amb cul de llàntia. La resta de les façanes són llises amb alguna obertura adintellada.
També conegut com el Palau del Fraret o Palau dels Castlans.
Història
Edifici construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer. Fou restaurat l'any 1889 per August Font que no es limità a fer-ne una restauració, sinó que hi afegí elements com la llotja-tribuna amb les finestres coronelles.
Bibliografia
GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.