Palau Reial Vilafranca del Penedès

    Alt Penedès
    Plaça de Jaume I, 1

    Coordenades:

    41.34666
    1.6971
    390999
    4578060
    08305-135
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Contemporani
    XIII-XIV
    Bo
    Projecte de restauració de Jeroni Martorell, l'any 1944-48. Ampliació de l'any 1975.
    Legal
    • BCIN
    • National Monument Record
    • Domèstic
    BCIN. Monument Llei 16/19850625/BOE (R-I-51-1333)
    Si:IPA 1977
    Fàcil
    Científic
    Pública
    Ajuntament de Vilafranca del Penedès (C. de la Cort, 14).
    Jordi Montlló Bolart

    Palau gòtic amb façana a dos carrers, la principal a la Plaça Jaume I i la secundària al carrer de Sant Bernat. És de planta en forma de "U", amb una ala més llarga; amb pati central amb una escalinata; consta de planta baixa, un pis i golfes, i una quarta planta a la part davantera de l'ala més llarga de la "U". Les cobertes són de teules àrabs. La façana principal és de carreus i formada per dos paraments de diferent alçada, el de la dreta a modus de torre amb el coronament llis; el parament principal té un important ràfec. Tres portals dovellats de mig punt a la planta baixa i finestres coronel·les de 2 i 3 arquets a la planta principal. Les obertures de les golfes són amb galeria seguida amb pilars de pedra i jàsseres de fusta. Trobem, també, finestres adintellades de factura moderna. A la façana lateral hi ha portals dovellats de mig punt i d'arc rebaixat cec a la planta baixa i finestral d'arc conopial i traceries a la planta principal i continuació de la galeria a les golfes. Hi ha una làpida commemorativa a la façana principal on s'indica que hi va morir el rei Pere II, el Gran.

    Hi ha documents de l'any 1209 que fan referència a l'existència del Palau. Era allotjament dels comtes-reis quan es trobaven de pas per Vilafranca. Sembla que a l'any 1285 hi morí Pere II, el Gran. L'any 1308 fou adquirit pel monestir de Santes Creus, fins la desamortització de l'any 1835. Cristòfol Milà Romagosa l'adquirí en subhasta pública i la convertí en taverna. L'any 1939 la compra un patronat per ubicar-hi el Museu del Vi

    BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.