Nucli del carrer del Dalt

Palau-solità i Plegamans

Aquest conjunt anomenat del carrer de Dalt queda delimitat pel carrer Nou del Nord, Camí Reial, carrer d'Enric Borràs, carrer de Dalt, Camí Reial, carrer Bonavista, carrer del Sol i les parts del darrera de les edificacions que donaven al carrer Bonavista.
Aquest conjunt històric forma un espai urbà més o menys unitari, amb unes característiques pròpies, amb unes tipologies d'edificacions similars, i d'una determinada època de construcció.
Cal destacar que és un nucli rural que ha estat fruït d'un moment i d'unes circumstàncies pròpies, d'aquí que sorgeixen una estructura urbana molt genuïna arquitectònicament, històricament, socialment i constructivament d'aquest lloc. Tot plegat atorga a aquest nucli un caràcter d'autenticitat que convé valorar i conservar.
La formació del barri o nucli del carrer de Dalt, a l'igual que el barri del carrer de Baix, té el seu origen probablement en els segles XVII i XVIII, en la construcció de cases al voral del Camí Ral de Barcelona a Caldes de Montbui. Aquest nou veïnat s'estructura entorn al Camí Ral, que en aquest punt pren el caràcter de carrer, i que es situa a la banda nord del municipi, d'aquí el nom d'aquesta agrupació de cases (nucli del carrer de Dalt), en contrapartida del nucli que es situa al sud del municipi (nucli del carrer de Baix). És destacable l'equidistància del barri de l'Hostal (actual barri situat al costat de l'Ajuntament), entre el nucli del carrer de Dalt i el nucli del carrer de Baix, que convida a deduir una ubicació planificada, d'aquests barris.
El probable origen d'aquest nucli és la venda d'una major finca, i la seva parcel·lació; possiblement per necessitat del propietari original o bé per una rendibilització més gran d'aquesta.
La parcel·lació i construcció de les cases correspon a una època de bonança econòmica i modernització del conreu de la terra.
En aquest nucli també s'estableix una estructura parcel·laria regular i tradicional, perpendicular al Camí Ral, que facilita la construcció i permet una estructura organitzada del conreu de petits horts vinculats a aquestes cases, situant-se aquesta al peu del camí i l'hort al darrera.
No obstant, en aquest nucli resulta molt més característic i més usual l'estructura parcel·lària de peces de terra més grans de forma lleugerament quadrada, que permet disposar perpendicularment al carrer la construcció de la casa en la banda nord de la parcel·la, amb la façana orientada a sud, i oberta a la porta d'accés a la parcel·la (barri), i que sol tenir una tanca alta i un portal cobert.